Què cantaran els treballadors del camp, quan els cultius estiguin coberts de centrals fotovoltaiques enormes? El col·lectiu teatral Mos Maiorum proposa un ritual catàrtic on multitud de testimonis reals parlen de la problemàtica generada per la desregularització de la transició energètica, una àgora pública on escoltar veus diverses, cants atàvics i impactes electromagnètics.
Mos Maoirum torna en el seu format de teatre documental immersiu, superada la pandèmia. La proposta de Solar té la recerca com a font principal (mantenen l'ús del verbatim: reproduir les cites que han anat rescatant de les converses amb els diversos testimonis i especialistes provant de donar-li la mateixa entonació) i hi introdueix elements poètics com les màscares i una llum làser que escanneja un cantir de fang. Incorporen novetats en un format que dominen. Les aportacions a aquest espectacle d'algun recurs visual potent, per generar una metàfora, són efectives però potser qüestionen la seva aparent objectivitat. Posem d'exemple, les figures del pagès desenganyat del tot amb el seu gest d'una tendresa implacable. O la de la dona del futur, de dos rostres que substitueix la peça de fang sota del làser. O convertir el camp de blat en llums leds verticals, que es poden segar i reconvertir en kilowats per a la màquina ferotge de les grans conurbacions.
Solar aborda una preocupació social: la necessitat de crear energia verda per a reduir la pressió del canvi climàtic. Ho fa parlant amb perfils molt diferents i, lluny del maniqueisme, aportant contradiccions lúcides (com la del pagès que acabarà deixant la terra per a què hi posin plaques solars perquè rendirà mes que el que guanya al camp sense tant esforç). En front, és clar, els de sensibilitat nostàlgica i ecologista que es neguen a ser el graner de l'electricitat de les grans ciutats. Que lluiten per no perdre la visió panoràmica de camp sense tanques. Que es rebel·len a haver d'acceptar novament la seva renúncia per a un bé comú general, que sempre els discrimina. I que, per fi, planteja alternatives viables de menys beneficis per a les multinacionals però més raonables amb una vida pausada, que estimen i reivindiquen.
Mos Maoirum ha treballat sempre el format verbatim. El seu primer espectacle plantejava les contradiccions de la immigració il·legal (Mos maiorum). Més tard, van abordar amb el drama de la gentrificació a les grans ciutats: Gentry. En plena convulsió política a Catalunya (que els va atrapar la pandèmia i els confiaments) es van preguntar pel pes que exerceix la Turba sobre la societat i com el Poder és capaç de dominar-la. Ara, se centren sobre el cas concret del projecte que està en procés d'aprovació d'una gran finca de plaques solars a Sant Martí de Tous. Tothom aprova, en favor del respecte per la Natura, construir sistemes alternatius "ecològics" d'obtenció d'energia. Però es discrepa absolutament amb els models. Perquè hi ha els que prioritzen la vida i el treball als camps. I els que prioritzen les grans extensions per a rendibilitzar ràpid i quantiosament les inversions. Dues cares d'una mateixa moneda que segueix rodant sense decidir per on caure des de fa massa mesos. El públic assegut en rotllana participa passivament d'una assemblea multitudinària en què, per sorpresa, s'accepten els torns de paraula i es respexcten totes les opinions. Mos Maiorum advoca per un món en què s'escolta tothom i es prenen decisions consensuadament.