Coincidint amb aquesta estrena de l'obra «Solstici», salta una notícia de les tràgiques i que a vegades passen desapercebudes. Una jove youtuber francesa, 23 anys, ha demanat el suïcidi assistit a través de la xarxa i ha posat una data: finals d'aquest any a Bèlgica on el suïcidi assistit per problemes psicològics diagnosticats és legal. Sembla que la jove francesa pateix problemes de salut mental derivats en part per una infantesa durant la qual va patir abús sexual i assetjament escolar cosa que l'ha portada a tenir un transtorn de personalitat que li fa la vida insuportable.
«Solstici», una peça de petit format però de gran intensitat, posa davant dels espectadors, en un recurs constant de flaixbac, les circumstàncies de dos joves que viuen encadenats per un passat angoixant d'infància i d'adolescència. Ella, que pateix anorèxia des de l'adolescència, ha acabat exercint de prostituta. Ell, heretant la feina d'encarregat de funerària i maquillador de cadàvers del seu pare, cau sovint en la depressió.
Els dos, es troben ja d'adults. Però no per ocupar la mitja hora de temps amb el sexe pagat sinó simplement per combatre la solitud que arrosseguen com un llast. L'aparició d'aquest estrany client que no la vol ni tocar desencadena en la jove prostituta el despertar dels fantasmes que la persegueixen des de petita, un dels quals és la poca autoestima i la gelosia per una germana que s'ha acabat fent famosa en el món de la música.
Una trama que podria resoldre's amb un registre lineal i costumista enviant els espectadors cap a casa amb la feina feta té, en canvi, la virtut de presentar-se en un permanent anar i venir que va creant una història complexa protagonitzada per cadascun dels dos personatges i que transcorre en diferents escenes des de la maduresa a l'adolescència i la infància, amb diversos canvis de registre dels dos personatges, freqüents canvis de caracterització i vestuari, i la presència d'un tercer personatge misteriós, tenebrós fins i tot, que representa en segons quins moments la veu de la consciència i, més que l'àngel de la guarda de cadascun d'ells, l'àngel negre o de la mort que els persegueix.
És aquest un personatge que ja té alguna intervenció musical i cantada en la penombra i que finalment es destaparà posant-se en la pell de la germana cantant en un concert on el ball, la música i la comunió compartida es presenten com un remei al turment que fins aleshores ha angoixat els dos personatges.
La interpretació de l'actriu Míriam Tortosa (Anna, a la ficció) té l'encert de fer els salts temporals d'edat del seu personatge sense que se'n ressenti el registre, tots ells, creïbles i que exigeixen en certs moment una intensa energia. Un encert que també es repeteix en la interpretació de l'actor Isidre Montserrat (Ginés en el seu paper) quan fa els salts entre infant, adolescent i adult, sempre cap cot, immers en la seva angoixa. Els dos, a més, tenen la missió de posar veu, com si fos en off, en alguns moments que es fa imprescindible la presència de personatges absents, com el de la mare de l'Anna o el pare del Ginés.
Finalment, l'actriu Cristina Vallribera (en el paper de la germana de nom artístic “La China”) té el seu moment estel·lar com a cantant, amb una cançó sobre l'anorèxia que l'ha llançat a la fama i que, si al principi, a causa de la lletra, va distanciar les dues germanes, finalment les acabarà aplegant.
Cristina Vallribera és una actriu que a la vida real és també cantant, música i, ara, compositora amb un primer disc publicat aquest mateix any, «Cançons per cantar a ningú». En aquest cas és tota una aportació de petit luxe per a una obra del dramaturg i narrador Agustí Franch (Manresa, Bages, 1976) i a la qual els directors Raül Tortosa i Núria Florensa han donat forma amb la seva encara emergent companyia Inevitables, una formació que s'ha proposat aprofundir en temes contemporanis molt vius, com han fet ara amb l'anorèxia i la depressió i com van fer amb la seva primera obra sobre un home trans embarassat, «Ximpanzé», que es va veure dues temporades al mateix Teatre Gaudí Barcelona i que, des de fa dos anys, manté una gira per diversos escenaris catalans. (...)
