Something's Coming (Un tribut a Sondheim)

informació obra



Producció:
uVe Teatre
Autor:
Lara Sendim
Direcció:
Lara Sendim
Sinopsi:

Joan Vázquez (Flor de Nit, Hair, Mamma Mia, Els Nois d’Història, Merrily We Roll Along, Goodbye Barcelona, Bagdad Café, My Fair Lady, Rent) fa un repàs de les cançons més emblemàtiques de la carrera de Stephen Sondheim, autor de les lletres  de West Side Story o Gypsy i de la música i lletres de Company, Sweeney Todd, A Little Night Music, Follies, Sunday in the Park with George, Merrily We Roll  Along, Passion o Into the Woods.

Amb temes com Losing My Mind, Good Thing Going, Send in the Clowns o Being Alive, Joan ens acosta a la personalitat d’una de les figures més rellevants de la història del teatre musical, mitjançant cites del propi Sondheim, sobre la seva manera de veure l’art, la professió, l’amor i, en definitiva, la vida.

Crítica: Something's Coming (Un tribut a Sondheim)

11/02/2016

Un Sondheim càlid, íntim i romàntic

per Andreu Sotorra

Al cantant, músic i actor, Joan Vázquez (Barcelona, 1981) li devia quedar el rau-rau de tornar-hi en solitari, després que la tardor de l'any passat va estrenar aquest muntatge-concert a la Sala Luz de Gas. Ara en un espai convencionalment més teatral, repeteix el seu tribut a Stephen Sondheim amb un recital de vuitanta minuts —i l'obligada propina del bis— en el qual interpreta alguns dels temes que més l'han marcat o li han agradat d'alguns dels musicals de l'autor homenatjat com 'Company', 'A Little Night Music', 'Follies', 'Into the Woods'...

Joan Vázquez opta per un selecció càlida, íntima i gairebé sempre romàntica, defugint d'aquells temes que, al públic en general, li podrien ser més familiars per coneguts, i es queda amb una introspecció personal de Sondheim amb aquelles lletres i músiques que, per l'atzar de la roda artística, tenen tanta o més qualitat que les peces que han fet un camí més popular.

El músic, al piano, no es limita, però, a oferir el concert sinó que introdueix cadascuna de les peces —cantades en anglès— amb comentaris, opinions, reflexions i apunts biogràfics o artístics —meticulosament guionats amb alguna fugaç improvisació segons com respira l'auditori— sobre el mateix Stephen Sondheim, des de recordar irònicament les relliscades d'algun dels primers crítics musicals de Sondheim a opinions pròpies, reblades amb la complicitat, l'aprovació o la solidaritat del mateix Vázquez. (...)