Tacet (Performance per a indrets silenciats)

Teatre | Nous formats

informació obra



Autoria:
Carme Torrent
Direcció:
GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics)
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona
Companyia:
La Patacada / IT Dansa
Sinopsi:

El silenci d’un cos quan es mou. El silenci de l’escena. El silenci de la platea. El silenci en una conversa. El silenci del carrer. El silenci dels veïns. El silenci dels mitjans. El silenci polític. Un minut de silenci. "Tacet".

GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics) convida tres artistes a crear una intervenció al voltant de la idea del silenci per presentar-la en diversos indrets de l’Antic Teatre i generar, així, un recorregut de reflexió i experimentació al voltant del concepte de silenci, tant des del vessant artístic com també social i polític.

Crítica: Tacet (Performance per a indrets silenciats)

26/07/2015

Una mica de silenci, per favor!

per Jordi Sora i Domenjó

Tres intervencions específiques i coordinades pel "col·lectiu Grua" han tancat la programació del Grec 2015 a l'Antic Teatre. Molts sabreu que allà, just a l'entrada que dóna accés a l'interior i amb unes lletres enormes de color vermell que es veuen des de qualsevol punt de la terrassa, hi ha un cartell gran que diu: “Silenci, funció”. Aquest és el motiu que Pere Faura, Anna Rubirola i Claudia Solwat han escollit per a l'ocasió i com a reivindicació: hi ha espais per al recolliment laic? es pregunta Ernesto Collado en la segona part del muntatge. Per això la performance comença al propi teatre, de la mà d'una instal·lació sonora de Carme Torrent i acaba amb el públic envaint l'exterior, just al costat de l'arbre central.

Per parts: s'obren les portes i es convida a seure al teatre de manera lliure, també a l'escenari, per gaudir/reflexionar al voltant de les sonoritats que amplifiquen o matisen el soroll que sempre invariablement arriba des de la terrassa. Aquesta primera acció és una apel·lació directa a cadascú, receptor i transformador del sentit de l'experiència, de quinze minuts de durada, per tal d'acompanyar-lo en el descobriment de la sala d'una manera gens habitual. Sense acció aparent, és el propi espectador qui crea una narració al voltant d'aquelles variacions ínfimes musicals.

Se surt a l'exterior del teatre, en una ocupació gens subtil del carrer, i és el torn d'Ernesto Collado. La imatge més fàcil per entendre la seva idea és imaginar un manifestant sol enmig de la via Laietana amb una gran pancarta. En això consisteix: en apropiar-se dels “espais silenciats”, com subtitulen en la seva presentació. Llocs saturats de brogit i incomunicació de la paraula. Aquesta part de la performance és, sense dubte, un bon despertar a la reflexió individual i col·lectiva: pel que significa aquesta invasió del carrer (amb lamentable sorpresa en la funció de dissabte d'algun veí cansat del trànsit de gent amunt i avall...); de la sorpresa que causa aquesta intervenció si pensem que sempre es fa en silenci; i per les intenses i veritables sentències de les cartolines i pamflets que l'Ernesto va ensenyant, tant per a qui segueix l'acció, com per a qui espontàniament s'hi apunta.

Retornats a l'edifici del teatre, una mica de ball, un experiment del tot sorpresa de Cris Blanco i que correspon aquí mantenir en secret per a futurs espectadors, i la conclusió de “Tacet”, que ha de servir per a transmetre la necessitat de repensar col·lectivament com ocupem sorollosament els indrets. Començant pels propis tertulians de la terrassa de l'Antic, molt sovint ignorants que uns metres endins hi ha una de les sales més compromeses i interessants en l'àmbit dels nous llenguatges teatrals de la ciutat. Un espai encara amb alguns problemes d'insonorització, tot s'ha de dir.