The hole

Teatre | Circ

informació obra


Autoria:
Yllana, Letsgo, Paco León
Companyia:
Yllana
Direcció:
Yllana
Vestuari:
Nicolás Vaudelet
Text:
Secun de la Rosa, Paco León (Destrozados)
Escenografia:
Miguel Brayda
Il·luminació:
Juanjo Llorens
Coreografia:
Guillermo Weickert
Caracterització:
Miguel Galeón, Kley Cafe
So:
Jorge Moreno
Assesoria de moviment:
Misha Matorin, Gabriel Chamé
Intèrprets:
Adrian García, Bruno Gullo, Alex Forriols, Samuel Gómez, Vinila von Bismark, Arancha Fernández , Mónica Riba Roque, Nacho Sánchez, Julio Bellido, Donet Collazo, Viviana Camino
Interpretació musical:
Sinopsi:

Un espectacle que sorgeix fruit de la col.laboració entre YLLANA, LETS GO I PACO LEÓN.

En aquest forat, capitanejat pels nostres incorrectes mestres de cerimònies, podràs veure les millors i més sorprenents actuacions d'artistes nacionals i internacionals. Un xou fresc i descarat, barreja de Teatre, Cabaret i convertit en un Club. Tot té cabuda aquí; números de nou burlesque, comèdia, música en directe, suggerents stripteases, números circenses del millor nivell realitzats per artistes convidats d'exitosa trajectòria, i fins i tot, una gran història d'amor.

A més, podràs prendre una copa o sopar mentre gaudeixes de l'espectacle en un espai diferent i novaiorquès al centre de Barcelona. Un autèntic cabaret-club a Barcelona!

Crítica: The hole

15/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Teresa Bruna

The Hole ha arribat a Barcelona avalat per un gran èxit a Madrid i amb la publicitat pràcticament pagada pels que no han trobat políticament correcte el cartell. I no només això: ha aconseguit transformar el pati de butaques del Coliseum en un cabaret dels anys 20, amb tauletes, cadires, avisador per als cambrers i possibilitat de prendre una o dues o tres copes, fer un mos o, directament, sopar.  He de dir que els preus no són gens fora d’òrbita. Preus de nit i prou.

The Hole ens arriba avalat per dues mans de confiança: Paco León, ideòleg de la història, i Yllana com a productors. És un d’aquells formats XL que atrapen les mirades tant per la contundència cromàtica que desprèn –l’escenari està dominat per una boca gegant que va canviant de color- com pels seus singulars i estrambòtics personatges: una Marilyn Monroe (la trapezista russa Dilia) de 120 kg que vola per sobre la platea amb la lleugeresa d’una papallona gegant; les Supernenas (Arancha Fernández i Mónica Riba Roque ) que també volen amb molta elegància i risc; un equilibrista amb tanga i patins que s’autoanomena el Pony Loco (Nacho Sánchez) i, certament, no roda rodó; una stripper fluorescent (Gynoid); quatre Majordoms (Edu Soto, Adrían García, Bruno Gullo i Alejandro Forriols) que canten i parlen amb el públic; l’excels trapezista amb cintes Super Gold;  una Madame –la del pòster- (Reyes Ortega), una guapassa rossa de portades del cor que tira de burlesque; els divertits i estrafolaris equilibristes Duo Flash; Almon, una vedette que és tot un cromo  i la Terremoto de Alcorcón, la Mestra de Cerimònies. 

L’espectacle costa de classificar, seria massa fàcil dir-li cabaret. M’agrada dir-li Circ a la Italiana perquè el circ és el gènere que domina i el que ofereix més qualitat.  Fins i tot actua en Cristóbal, una rata domèstica! És un circ habitat per personatges amb caràcter, combinat amb una mica de pit i cuixa i monòlegs teatralitzats. Tot aquest garbuix té un fil argumental: una dona –La Terremoto- convida els seus amics a casa –una estança tenebrosa amb la bocassa al mig- per presentar-los el ‘company’ de la seva vida. Ens han demanat que no expliquem qui és. Diré la frase amb la que descriu la relació: [“Nosaltres hem d’estar molt agraïts a la Duquesa de Alba. Gràcies a ella, lo nostre sembla normal!”].

Els convidats són els espectadors i es dirigeix a ells tota l’estona, tant ella com els Majordoms i com la Madame. Els increpen amb més o menys ‘atreviment’ en funció del moment, cosa que el públic agraeix rient i, de vegades, corresponent amb altres ‘atreviments’.  La Terremoto, en un registre diferent a mig camí entre el clown el teatre i el cabaret, deixa anar alguns monòlegs explicant actualitats del dia... o de fa dies, com Barcenas, Pantoja & Friends i altres. 

En definitiva The Hole és un divertimento que, tot i que sembla que ho intenti, els seus moments de crítica àcida no faran enfadar ningú. Una proposta àgil d’un gènere innovador que té un públic fidelitzat a Madrid i que sembla que el comença a tenir a Barcelona, perquè en acabar, els assistents que omplien la platea-cabaret i que estaven absolutament entregats a tot el que se’ls proposava, van acabar aplaudint dempeus. Segons el cap de sala, cada nit és igual. Una festa!