This is real love

informació obra



Autor:
Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate, Clara Mata
Il·luminació:
Marc Salicrú
Escenografia:
Marc Salicrú
Intèrprets:
Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate, Clara Mata
Composició musical:
Clara Aguilar
So:
Clara Aguilar
Vídeo:
Rita Molina
Assesor de moviment:
Alba Sáez
Ajudant de direcció:
Clara Mata
Direcció:
VVAA
Sinopsi:

THIS IS REAL LOVE. This is, de debò. L’Honoris Causa Kanye West va dir abans d’autoboicotejar-se i suspendre la seva gira mundial el 19 de novembre de 2016: “Feelings matter”. I és així, importen. Sobretot per guanyar diners. I com que nosaltres volem guanyar diners, haurem de construir un imperi. Una power couple. El contenidor de les dues grans ficcions: la parella monògama (MATRImoni) i l’empresa (PATRImoni). La parella de l’Elena i el Max, una bonica parella heterosexual i totalment convencional, es posarà en risc pel bé de l’èxit. També ho faran així la Beyoncé i Jay Z, la Kim Kardashian i Kanye West, Isaki Lacuesta i Isa Campo, o Marina Abramović i Ulay.

Ceci est un amour réel.

Finalista noves tendències. Premi de la Crítica 2019

Crítica: This is real love

24/02/2019

L'amor real» segons el color del vidre a través del qual es mira

per Andreu Sotorra

Si mai s'han barrejat, sense que es noti, diferents disciplines en un mateix espectacle, la proposta que el col·lectiu VVAA ha fet amb «This is Real Love», les supera ben bé totes. Des de la música en directe, al videoclip, l'audiovisual, els efectes de llum i so, el teatre, la performance, el disseny, la interactivitat amb els espectadors, el merchandising, els mitjans de comunicació, els reality show, i... malgrat tot!, el discurs a través del text.

Situem-nos. L'espectacle és a peu dret (90 minuts amb dret a cervesa gentilesa de la casa i opció d'alguna tarima per repenjar-se o alguna cadira plegable per a qui vulgui reposar). Guarda-roba obligatòria per a tothom perquè la temperatura puja a poc a poc de nivell. La sala s'ha recobert absolutament d'un ambient blanc immaculat, gèlid, propi d'una altra dimensió més enllà del segle XXI. A l'entrada, els espectadors cal que es cobreixen les sabates amb peücs de plàstic per no fer malbé la moqueta. Si, a més, es repartissin casquets de bany, podria semblar que es tracta d'una d'aquelles visites a un centre mèdic o una fàbrica d'embotits. Hi ha pantalles gegants a quatre bandes on s'hi projectaran textos cèlebres, preguntes a l'auditori per respondre's en veu baixa o imatges des de la prehistòria fins a l'actualitat. Una tauleta amb opció de compra de samarretes, pins i encenedors, marca SAGA, una de les implicades en el projecte escènic. I una acció interactiva amb repartiment de bitllets d'euro, si s'explica una història breu (havia vist repartir bitllets en el ritual d'espectacles indis o balcànics, però encara no en espectacles catalans... anem millorant). Els intèrprets deambulen d'un costat a l'altre de la sala (també ho poden fer els espectadors que no tenen vetat l'ús del mòbil) i sempre fan les seves intervencions damunt d'una de les tarimes. És des d'allà dalt des d'on pren forma la història.

I la història de fons va d'una parella com tantes altres, en Max i l'Elena (per als amics, els intèrprets Max Grosse Majench i l'Elena Martín), que trenquen la seva relació justament coincidint amb la preparació de l'espectacle i que es juguen el seu futur com a parella convencional (parlen de MATRImoni i de PATRImoni) per mor de l'èxit. I l'èxit és tenir likes al Facebook, l'èxit és que t'estimin ni que sigui virtualment i l'èxit és que es guanyin molts diners.

Una escena coreogràfica de percussió a bufetades de la parella protagonista obre el relat per passar després a un monòleg abrandat i ple de passió pel que espera de la vida i d'honestedat juvenil pel futur d'Elena Martín (recordem «Júlia ist», la seva primera pel·lícula com a directora o el seu paper en el film «Les amigues de l'Àgata»). Hi haurà altres intervencions solistes, com la de Sofia Gallarate, actriu d'origen italià i artista multidisciplinar, que ve del més enllà, 4.500 anys enrere, i que té una visió àmplia i oberta de l'evolució del planeta.

En tot moment, els efectes de so i de llum acompanyen la banda sonora de l'espectacle (música original de Clara Aguilar que recentment ha deixat l'empremta de la seva creació musical en espectacles com «Esmorza amb mi», d'Iván Morales, o en el so d'«Una Ilíada», dirigida per Juan Carlos Martel, a més d'«Andrea Pixelada», de Cristina Clemente, o «Incògnit», en cartellera al Teatre Lliure).

L'espectacle es tanca precisament amb una intervenció musical a duo de la parella Elena Martín i Max Grosse Majench, que abans ja hauran protagonitzat una de les escenes més aconseguides, en una entrevista televisiva —ella és una periodista del cor— i amb una bateria de preguntes que posen en compromís l'entrevistat —un personatge de ficció que ha assolit la fama i que ha entrat en les especulacions de les xafarderies rosa pel seu trencament de parella— amb respostes que sovint fusionen la ficció amb la realitat de l'actor que, a la vida real, també havia col·laborat amb el film «Júlia ist» o havia codirigit un altre espectacle prou trencador com «Wohwagen», del mateix col·lectiu VVAA (La Seca Espai Brossa), amb Rémi Pradére i Anna Serrano, una altra de les actrius de l'espectacle actual.

«This is Real Love» és una creació col·lectiva que reflexiona sobre el paper dels joves en relació a la ficció que es viu en l'era digital i la seva influència del món del triomf sense escrúpols. Però tot i així, els sentiments sempre continuen existint. Malgrat que ells són conscients que darrere de l'amor també hi ha el negoci.

La trama que, malgrat el discurs a vegades una mica elitista, transcorre amb una intenció lúdica i, sense caure en la frivolitat, divertida, inclou moments de «comunió col·lectiva» amb pregàries incloses que tenen aires de performance sectària. L'estètica dels personatges, tant de vestuari com d'actitud, ho corrobora des del primer moment: vestuari uniforme, unisex, universal. En fi, una experiència que convida els espectadors a viure-la des de la seva òptica personal i que per ells es això: «This is Real Love». I és que «l'amor real» que pregonen sempre acaba sent segons el color del vidre a través del qual es mira. (...)