El pianista, compositor i performer Carles Santos va morir al desembre del 2017, però abans de deixar-nos va tenir temps de convertir-se en còmplice necessari d’un espectacle que posa a l’abast de la canalla la seva música i el seu món singular. Serà un home peix qui, en aquesta ficció escènica, convidi els espectadors a viure amb ell una nit de pesca al mar Mediterrani a bord d’una barca que és, també, piano, un instrument musical del qual naixerà, ja ho veureu, tot un món. Aquest instrument serà l’element escenogràfic principal, un piano que batega i es transforma i que és inici i final de tot. No és estrany, ja que el piano era un element omnipresent en l’univers de Santos. I amb ell va crear tot de peces musicals que, a la vegada que s’escolten, gairebé es poden veure. És el cas de les composicions triades per a aquest espectacle (de Track 6 a Bujaraloz by night, Armandino 77, La re mi la o Tocatico-Tocatà, que dona títol al muntatge), totes relacionades d’alguna manera amb aquest mar que envolta i acarona la Sargantaneta, nom que rep la singular barreja de barca i piano al voltant de la qual gira tot el muntatge.
Una proposta amb la qual el Grec vol retre homenatge a un compositor genial i que no només reivindica el món creatiu de Carles Santos, sinó que també aspira a introduir els nadons i els seus acompanyants en un concepte de la representació que trenqui amb les formes teatrals i musicals més convencionals.
Encara no hi ha crítiques publicades