Tortugues: la desacceleració de les partícules

Una de les poques coses bones que la crisi (si és que no es pot afirmar que malauradament la cultura en aquest país sempre ha estat i està en crisi...) és la possibilitat de veure de nou (o per primera vegada) obres molt recomanables que en el seu dia se’ns van escapar. Mentre abans, en l’època de la “suposada” abundància, reposar semblava “de pobres” i era un no parar d’estrenes, des de fa uns quants anys s’ha establert a la cartellera una certa racionalitat i comercialitat ben entesa que permet allargar la vida a moltes propostes que mereixen una llarga vida escènica.Aquest és el cas de Tortugues, la desacceleració de les partícules, el gran èxit de la dramaturga Clàudia Cedó sorgit de la infal·lible Sala Flyhard i que durant aquestes festes nadalenques ha acompanyat L’home sense veu en un programa doble de reposicions (que s’explica pel fet que Cedó és aquesta temporada autora resident de la Beckett).Aquesta peça ​​té tots els ingredients Flyhard per excel·lència (ciència-ficció, fantasia, humor i efectes especials) que la converteixen en una petita i màgica meravella teatral. Barreja absurdes teories científiques sobre la possibilitat de reduir el ritme vital per allargar la vida amb les dificultats d'adaptar els diferents ritmes vitals en una relació de parella. Els protagonistes d'aquesta història són dues parelles, amb vides paral·leles i una habitació "compartida". La primera s'ha traslladat de la ciutat al camp a la recerca d'una tranquil·litat que calmi l'ansietat i la neurosi d'ell. La seva vida es creuarà amb la d'una parella de científics ambiciosos i amb moltes presses per assolir l'èxit i la fama.La barreja d'amor, humor i ciència-ficció proposta per Tortugues aposta per mesclar-ho tot amb aquest punt de màgia tan habitual en les pel·lícules de Wes Anderson (Hotel Budapest) o Jean-Pierre Jeunet (Amelie). Així, des dels títols de crèdit, la posada en escena o el vestuari, fins a les transicions i els enginyosos efectes especials, semblen clarament inspirats en l'estètica i l'imaginari d'aquest tipus de pel·lícules. Aquesta àuria de conte, juntament amb quatre fantàstiques i ajustadíssimes interpretacions, aconsegueixen que entrem molt ràpidament en la història. Tot sembla encaixar a la perfecció, com un rellotge de precisió que, a un ritme envejable aconsegueix alhora fer-nos somriure, emocionar, riure i reflexionar sobre els límits de la ciència.Atents amants d’històries increïbles, gairebé impossibles, en les que l’amor lluita contra l’ambició. Seria molt estrany que no sortíssiu de Tortugues amb un somriure a la cara.

Després d'una llarga temporada a la Sala Flyhard i d'una gira, la companyia Flyhard s'instal·la, de nou, al Capitol. Ho fa amb una peça "Tortugues: la desacceleració de les partícules" que va optar a les categories de Revelació i millor text en els Premis de la Crítica 2014. i que va endur-se la benedicció dels Butaca 2015. Cedó és una jove autora que escriu sobre fets ben quotidians (la relació de parella, l'ambcisió a la feina) amb un aire fantàstic. Per això, convoca dues parelles que busquen objectius ben diferents. Si els urbanites, confien en trobar la calma que tregui le neurosi crònica de'n Joan (incommensurable  Dani Arrebola, amb una transformació increïble); els dos investigadors d'un Centre de Recerca carregat d'enveja aspiren al Nobel. Cedó practica un tipus de teatre que fa possible l'irreal, vatja entre el surrealisme i el realisme màgic, vestit en una pseudociència que, potser, carrega massa per fòrmules i paraulessobresdruíxoles ben aparents però que envitricollen el text innecessàriament. Els quatre actors serveixen al text, a la trama. És una habitació realista però la direcció (també a càrrec de l'autora) permet que convisquin com si visquessin en realitats paral·les. De seguida es veurà que no hi ha pas tanta casualitat. I els esperits es donaran cita en aquesta cambra per ajudar a trencar prejudicis.  Si a Et planto s'imaginava un noi en tres cossos i tres veus diferents,m ara s'aventura a trbar teatralitat en l'abrupta ciència. Això la situa molt propera a les dramatúrgies d'autors argentins com Javier Daulte (4 d'òptic, Sala Beckett 2003; Com pot ser que t'estimi tant, TNC, 2003), o Rafael Sepregelburd (Lúcid, Tot...). Una peça, amb molta comicitat Que ressona al món  maniàtic de Woody Allen o a l'amor estrany de Mr. Bean, i que acaba construint una tendra postal d'amor.

(...) Tortugues habla de amor, de la relación de pareja, de ritmos vitales, de motivación y de un afán por superación y de ambición, que en ciertas dosis puede llegar a ser letal. A pesar de los toques científicos de la pieza que nadie se asuste porque aquí una de letras entendió que la química subyace a cualquier formula incomprensible.Ternura, auto compasión y ciertas dosis de nerviosismo es lo que despierta la brillante interpretación de Dani Arrebola, un actor al que no le dejan prodigarse mucho por los escenarios, pero traspasa su vis cómica y nos regala momentos para la risa y otros donde el surrealismo toca lo lacrimógeno. Sin bien es el gran centro de atención del montaje, el personaje interpretado por Alícia Puertas también destaca sobre todo en sus momentos de "encantadora de serpientes".En la intimidad de la Sala Flyhard se nos presenta una puesta en escena espectacular, desde la propia escenografía de Elisenda Pérez, una simple y ampliamente decorada habitación al increíble diseño de iluminación de Lluís Robirola y Xavi Gardès, que han sabido sacar provecho de cada uno de los pequeños espacios. Creo que es la primera vez que veo tantos focos en esta sala, de sobra justificados. (...)

Per si de cas, no aneu a pas de tortuga: potser que en arribar, us porteu la desagradable sorpresa que ja no queden entrades. I és que si l´ èxit de públic ( que de moment, sembla estar responent molt bé ) està a l’altura dels mèrits d’aquesta comèdia a la que un li augura una llarga vida , les entrades volaran. Parlant de tortugues: de vegades, la seva parsimònia ens pot atacar el nervis de la mateixa manera que ens els pot atacar la marxa sempre veloç d’una lleure. El problema pot sorgir quan la tortuga i la lleure s’estimen molt i volen viure plegades. Clar que la ciència, com podreu comprovar, té respostes per a tot. Dues parelles ( una, més científica que l’altra) i el retrat parlant d’un savi amb cara de Carles Canut, configuren el meravellós repartiment d’aquest espectacle que ens serveix alhora per descobrir les qualitats d’una autora que resulta que també és psicòloga ( tranquils; aquí ningú us voldrà psicoanalitzar)  i a la que caldrà seguir amb molta atenció: si totes les obres li surten tan divertides i tan ben construïdes com aquesta, és clar que ha nascut una estupenda comediògrafa . I si tots els seus espectacles els dirigeix amb el ritme d’aquest, i els sap vestir igual de bé ( no és cap metàfora; el vestuari del muntatge, constitueix un dels seus indubtables encants), jo no me’n vull perdre cap. Em qualsevol cas, que us quedi clar que per molt que fiqui la ciència de per mig, Clàudia Cedó (aquest és el nom de la mare de l’invent) és també una romàntica de les de debò; de les que sap separar les emocions de la carrincloneria. Amb l’ajut musical d’Àlex Torio,  amb la complicitat de Clara Cols, Dani Arrebola, Alícia Puertas i Àlex Brull ( els seus quatre brillants intèrprets) , i sota la inspiració dels cineastes que més li agraden ( Anderson i Jeunet) i del mateix Elvis (sí, ell també forma part de l’experiment),  Cedó torna a fer que la visita a la FlyHard resulti del tot imprescindible.

La Sala Flyhard, en un petit carrer entre Sants i la Bordeta tenia 39 localitats, i ara, després de les reformes i d'una petita ajuda institucional, ja en té 41. I cada espectacle que fan, omple i agrada perquè tenen molt clar el fet de recolzar les joves dramatúrgies i buscar l'interès en l’actualitat, de vegades molt distorsionada, dels temes. De fet, gairebé tots els que anomenem "nous" o "joves" autors, hi passen. I el públic, ara, ja comença a saber que cal tenir en compte el programa de la Flyhard. "Tortugues: la desacceleració dels partícules" de Clàudia Cedó, -directora i autora especialitzada en grups d'actors amb problemes psíquics- és el darrer espectacle que han estrenat. Són quatre personatges, dues parelles de científics. Un dels homes alimenta la seva tortuga, l'altre vol canviar l' humanitat amb un experiment sobre la desacceleració de partícules. De fet, el títol "Tortugues: la desacceleració de les partícules" és prou descriptiu. Un dels personatges creu haver trobat el secret i no vol que li prenguin els acadèmics oficials. L'altre, viu en un món diferent, dedicat a les petites emocions, com cuidar una tortuga. Ambdós tenen parelles femenines que els ajuden i segueixen.... S'han traslladat a viure al camp per trobar la calma. El científic brillant experimentarà amb l'home tranquil. I es produiran moments de gran atractiu, diversió, tendresa, erotisme,  fins i tot intriga...La direcció ha donat un moviment escènic original que juxtaposa espais, atrezzo, vestuari i mobiliari entre les dues parelles. Els actors són convincents (Àlex Brull, Clara Cols, Dani Arrebola i Alícia Puertas), tot funciona durant 80 minuts amb bon ritme i energia.