Transhumància

Amb el premi Drac d’or al millor espectacle de carrer de la 28ª Fira de Titelles de Lleida sota el braç, va arribar el ramat de Xip Xap a Fira Tàrrega per posar-se el públic a la butxaca. La migració estacional per buscar pastures fresques -la transhumància- és l’excusa per treure a passejar un deliciós ramat construït amb branques, fusta i arpillera. Uns titelles conduits/manipulats per uns pastors/titellaires experts. També hi ha el gos d’atura, atent a la tasca encomanada i un carro per traginar els estris. Els pastors coneixen bé el seu ofici i saben de música i cantar corrandes i ballar quan cal. Però no tot és cantar i ballar que, en aquests assumptes, és relativament fàcil fer participar al públic; també cal munyir el bestiar amb la col·laboració d’aquells més agosarats. Tampoc tot són rutines en aquest vell ofici, la sorpresa arriba quan menys l’esperes, tot i que aquesta mena de recorreguts sempre estan plens de petites sorpreses, moltes d’aquestes proporcionades pels propis espectadors embadalits com estan amb aquesta troupe... El llop, però, és un referent inexcusable en aquest ofici. Els de Xip Xap fa una pila d’anys que volten pels carrers i places animant tot tipus de festes i creant espectacles per a públic familiar. Ara Transhumància, esdevé una gran festa en la que, en cada aturada, s'aplega més i més gent fins a convertir-se en un gran seguici. 

Xip Xap Teatre aprofita el fenomen de la transhumància (la migració del ramat cap a les planes a l’hivern i a les muntanyes a l’estiu a la cerca de pastures) per oferir un espectacle itinerant 100% rural. Els sents de lluny pel xivarri que fan entre música, crits i esquelles, una remor alegre que convida a treure-hi el cap. I un cop ho fas, t’hi quedes, bocabadat amb les cabres de fusta que articulen els actors-titellaires vestits de pastor. No hi falta el gos d’atura (també un titella articulat), el llop, el carro pel tragí i fins i tot hi ha uns xanquers que fan més gran la festa. A cada parada la comitiva es va engrandint aplegant un públic que observa divertit i encuriosit aquesta tradicional pràctica. Balls, corrandes, encerclament de cabres i munyiment, una darrere l’altra Xip Xap mostra situacions de la vida pastoral i convida els espectadors a participar-hi activament. Es pren el temps perquè petits i grans interactuïn amb els personatges i, com qui no vol la cosa, els encomana els aires de muntanya; el benestar de la terra alta on el temps passa més lent, amb unes altres preocupacions, i s’assaboreix millor. A banda de prolífica, la companyia ja pot ben bé penjar-se l’etiqueta de polifacètica. Els hem vist a sala explicant contes amb actors i titelles com ‘La cigala i la formiga’, ‘Els músics de Bremen’, ‘El conte de la lletera’... al carrer amb espectacles d’animació com ‘Que peti la plaça!’, ‘Uh! Quin cangueli’, ‘Festa sabonera’... i també circulant amb itinerants com ‘Rum Rum, Trasto Karts’ i ara aquesta ‘Transhumància’ que promet tenir un llarg recorregut. Si us enganxen, teniu Xip Xap a la carta i per estona!