Ultraorbism

Teatre | Nous formats

informació obra



Composició musical:
Andrea Valle
Text:
Julià de Jòdar
Coreografia:
Cheap Date Dance Company
Intèrprets:
Cheap Date Dance Company, Ciaran Clarke, David Franch , Lidia González Zoilo
Vestuari:
Paloma Bomé
Producció:
Panspèrmia SL
Sinopsi:

"Ultraorbism" és una acció interactiva que succeeix a dues ciutats connectades a través de la  xarxa, Barcelona i Falmouth. L’acció passa a dos espais diàfans que tenen com a teló de fons una gran pantalla situada al centre, lloc central del relat on es mostren les conseqüències dels diferents processos interactius. I una pantalla secundària que mostra els detalls d'aquestes interaccions, explicant com es produeix la interactivitat entre aquests dos espais. 


"Estic al mig del camp, no hi ha pobles, ni cases, ni camins, miro el cel sense lluna. La nit és clara, neta i freda, ha fet un dia de vent i l'univers és ara transparent. Milers d'estels dibuixen línies imaginàries que formen capritxoses figures a l’espai. Quan penso en els milions d'anys llum que hi ha entre el batec del meu cor i aquests estels, m'inunda una sensació d'abisme. No sóc res. Només l’emoció i la fantasia poden donar sentit a aquest abís"

Marcel·lí Antúnez

Crítica: Ultraorbism

12/04/2015

Viatge-experiment per l'univers de Marcel·lí Antúnez, pel cel (Lluna), per la terra (vins) i pel mar, amb els seus animalons

per Teresa Bruna

El dijous 9 d'abril, Marcel•lí Antúnez Roca i un solvent equip que feia anar 38 ordinadors i altres instruments i aparells, es van instal·lar al bonic claustre de l'Arts Santa Mònica per presentar l'última creació de l'artista: Ultraorbism. De moment s'ha fet en una única sessió. Però promet.

He de començar dient que l'Antunez sempre m'ha sorprès. L'he vist prou vegades per poder dir que, si bé manté una línia estilística, les seves propostes sempre són radicalment diferents, t'obliguen a estar atent i t'obren nous horitzons. Aquest cop no havia de ser una excepció. Però he de confessar que m'ha superat una mica, ja que es tractava d' una acció interactiva distribuïda en xarxa a través de fibra òptica i que tenia lloc simultàniament a Barcelona a i a la Universitat de Falmouth (Cornualla, Gran Bretanya). Jo, que per tres mesos no vaig poder ser a París el Maig del 68, això no sé massa com va. Però em va agradar molt. I molt més i de bon tros el  que feia Marcel·lí, que lo de les ballarines britàniques que anaven sortint en una pantalla annexa.  

Us ho explico. Ultraorbism és una performance protagonitzada pels dibuixos del Marcel·lí i la seva impagable imaginació, emparada pels seus grans coneixements tècnics, amb la complicitat de quatre ballarines angleses. L'escenari és doble: una gran pantalla i el terra fent-li angle. Dos rectangles més o menys de la mateixa mida, el del terra recobert de dibuixos gegants sobre paper. Els dibuixos tenen la particularitat afegida que es van transformant, ja que el paper es pot aixecar per seccions, el que va obrint pas a altres lectures, sempre sota l'explicació d'en Marcel·lí que va relatant la seva "història basada en fets reals". També hi ha unes pantalles més petites que il·lustren el què està passant al moment a Anglaterra, notablement el moviment de les ballarines.

Els dibuixos s'expressen prou clarament. No són animats, però si que s'hi van incorporant elements animats que els donen vida. Proposen, entre d'altres fantasies, la metamorfosi de la Mare dels Fruits. Primer veiem 8 imatges d'unes dones que tenen els cabells de raïm. Al moment en què en Marcel·lí va destapant papers, els vins van gestant dins la mare fins que surten pels pits. Els dibuixos ens ensenyen -cosa que molts ja hem comprovat personalment- com de vegades el vi surt per on ha de sortir o com, en ocasions, no pot sortir... perquè va directe al cervell!

També fem un viatge a la Lluna. Els dibuixos del terra es van transformant i, a la pantalla, s'hi afegeixen dibuixos en moviment que en aquest cas són -em van semblar- unes molt divertides i pintoresques naus. El Marcel·lí, simultàniament, va dibuixant cercles amb pintura, que es reflectien a la pantalla acompanyant les naus. A poc a poc es va convertint en una Guerra que l'artista il·lustra fent guixots. Coneixem un Selenita, l'Home de la Lluna, darrere el qual en Marcel·lí va obrint portes estranyes i... orgiàstiques. El viatge evoluciona de les estrelles cap al mar i les naus es van transformant en animalons. Fins arribar a la balena gegant...

No estic segura d'haver entès massa cap on anàvem, però això, a aquestes alçades de la vida ja no m'espanta. Sé que l'art t'ha d'entrar pels ulls i anar cap a les emocions i això sí que em va passar. Els dibuixos canviaven a un ritme molt dinàmic i van inspirant sensacions. No puc evitar d'esmentar aquell posat tradicional del Marcel·lí, com si digués: "Això passa així mateix, us ho expliquem d'una manera natural, orgànica." . Segons l'artista "la història és una interpretació lineal del primer dels dos llibres Històries Verídiques, de Llucià de Samòsata (escriptor sirià viscut al segle I DC. Es tracta d'un viatge impossible en què tot és inventat, amb referències a la mitologia i la literatura de l'època."

A mi em va fascinar veure una tecnologia presidida per 38 ordinadors, una orquestreta amb instruments de llaunes i les pantalles gegants, en una cripta on hi ha balconets romàntics. Com a casa! Ultraorbism és  una divertida, gratificant i un xic naïf creació, que ens va regalar una estona plena d'inspiracions. De ben segur que als anglesos encara més, ja que el que passava a la Rambla superava de llarg el que veiem a les pantalles d'Anglaterra. M'hi va faltar el col·loqui. Espero que ho puguem tornar a veure algun dia.

Ultraorbism s'inscriu en el projecte europeu Specifi i en l'àmbit de recerca del projecte Riches finançat per la Comissió Europea, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació i2CAT, amb la intervenció simultània i en directe d'actors i públic de la Universitat de Falmouth, Cornualla (Gran Bretanya) i d'Arts Santa Mònica, Barcelona.