Toni Jodar, ballarí, coreògraf i els darrers anys, divulgador de la dansa, des ha creat diferents tallers i conferències explicant, sobretot, com va evolucionar la dansa des el clàssic fins al contemporani.
Com ell mateix explica, la seva darrera 'conferència' acabava precisament en una de les figures que ha esdevingut clàssica dins la dansa (i no fa tants anys): Pina Bausch
I després què? No ha passat res en món de la dansa, des d'aleshores? Doncs sí, i això és el que mira d'explicar-nos el Toni en aquesta conferència, amb l'ajuda de la seva veu i explicacions, les projeccions audiovisuals, i el ball que ens interpreta.
Partint de dos fets cabdals de la història recent, i aparentment contradictoris, com són la caiguda del mur de Berlin i l'esfondrament de les Torres Bessones de NYC, basteix aquesta mena de manual, que ell mateix diu que no és sinó una classificació incompleta del què ha estat la dansa des dels 90s, una 'explosió' on s'han fusionat diverses arts, com ara la plàstica, el teatre, el mim, la música... i també diverses cultures de fora d'Europa.
Ell ho agrupa sota 4 tendències bàsiques: La performativitat, La Nuesa, La Hibridació i La Revisió.
Una síntesi, on barreja moltes experiències personals d'aquests anys, amb el contacte amb grans creadors catalans i internacionals, que el públic va agrair, sobretot en els molts moments en que ho va il·lustrar ballant, demostrant-nos que als seus 62 anys conserva una forma envejable per als que som 'una mica' més joves que ell, i en aquells on demostrava, a més dels seus coneixements, una visió rigorosa sense cap mena de por a jugar amb el sentit de l'humor.
Una esplèndida aproximació, per a profans i no tant, acollida amb un fort i llarg aplaudiment, al final dels 50 minuts aproximats de funció.
