Univers

Familiar

informació obra


Companyia:
Engruna Teatre
Sinopsi:

Individus, cossos, objectes, que es desordenen, es mouen, es troben, es tornen a ordenar. Que troben l'equilibri i l'harmonia dins de la immensitat. Que busquen com existir enmig del caos, en un lloc concret i un instant precís. Cada habitant d'aquest cosmos, cada so, cada moviment, està subjecte a una fràgil relació amb tota la resta.


'Univers' és un espai on conviure amb la nostra vulnerabilitat i la capacitat d'adaptar-nos a cada nova situació. Un lloc on explorar com allò més petit i aparentment insignificant pot fer canviar-ho tot de la manera més inesperada.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Univers

18/09/2022

Preciós Calder a l'espai

per Jordi Bordes

El treball amb canalla requereix d'un equilibri entre la participació calmada i els alicients per mantenir l'atencio. Les dues actrius envoltades de les famílies van desgranant un joc i ensenyant elcodi, sense necessitat de paraules només amb l'exercici de la repetició i de l'observació. La canalla va introduint-se calmosament al joc, introdunint els meteòrits dins dels cilindres, com un joc. Reprodueixen l'acció íntima de'aprendre a entrar formes geomètroques en recipients majors, com farien a casa. i com al menjador, reben els aplaudiments i l'aprovació (més silenciosa, igual d'entusiasta) dels pares. La dificultat del muntatge es poder conciliar els ritmes de moviments. Perquè un nadó potser ni tant sols gateja (però ja reacciona als estímuls d'Univers, descobrint la diferència de l'objecte i de la seva ombra) i els de tres anys ja deambulen, exploradors nats, per tota la catrifa sense ser conscient del risc de fer mal als més menuts. Les corredisses pel linòleum són poc apropiades i cal vigilar que es produeixin perquè menysté involuntàriament l'espai calmós, de tranquil·la investigació, de joc petit i, puntualment, mirada a l'horitzó per comprovar la construcció d'aquest Univrs que s'ha anat bastint entre tots.

Aquest Univers va prenent forma de mòbil penjant cilindres i planetes il·luminats. Cada element té el seu joc, la seva interacció amb la canalla i, posteriormmnent, es va endreçant en les branques d'un mòbil(que pot recordar als de Calder, per la seva simplicitat i alhora inestabilitat que els dona un aire d'imprevisibilitat, una poètica ben mironiana.

L’univers d’Engruna Teatre és un cant a la reconciliació cultural. Els ulls de la canalla absorts i els dels pares, que aplaudeixen els bateigs escènics d’un títol carregat de sensibilitat, fan que tot recomenci de nou, que l’imprevist sigui el condiment necessari per fruir de la vida. Aquest muntatge es mou per paràmetres ben diferents del de Sopa de pedres en què la trama, el llenguatge i l'escenografia (dinàmica però no en suspensió) interessaria molt més als germans grans dels nadons. O, millor a aquesta criatruada d'aqui a 8 anys.