Vagas y maleantas

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Cinta Moreno, Patricia Medina, Rocí­o Manzano
Interpretació musical:
Cristina Martí­nez / Andrea Porcar
Coreografia:
Toni Luque
Vestuari:
Cinta Moreno
Il·luminació:
Núria Gámiz, Belén Fernández
Escenografia:
Bàrbara Massana
Producció:
La Rue del So
Direcció:
Raquel Loscos
Autoria:
Ahmed Al Hamso, Fatima Faraj
Sinopsi:

“Serán declaradas vagas y maleantas todas las que de cualquier manera perturbaren con su conducta la paz social o pusieran en peligro la tranquilidad pública”

Benvinguts al Club Café Maravillas, café teatre de gran solera a la història de la ciutat. Potser heu sentit algunes xafarderies sobre el nostre local... Que cada deu anys mor una cantant del club perquè li cau un focus al cap, per exemple... Però millor no creure tot el que diu la gent, oi? Llegendes urbanes, contes de velles. Res. Millor seguin. Relaxin-se. Preparin-se. L'actuació d'aquesta nit no els deixarà indiferents...

Vagas y Maleantas és una obra de teatre amb actuacions musicals que reflexiona sobre el paper de les dones a la història i a la història del nostre país fent servir el símil de la dona com a corista -sempre un pas enrere del protagonisme, omplint buits i donant precisió o simplement com a objecte de decoració- per acabar llençant una proposta:  què passa si la solista som totes? què passa si cantem totes alhora, cadascuna amb el seu propi registre, amb la seva pròpia veu?

Crítica: Vagas y maleantas

22/12/2016

Idees genials en els meandres de la reiteració

per Jordi Bordes

El punt de partida i bona part del desenvolupament d'aqyesta comèdia amb cançons molt ben interpretades són genials. Sí, cal fer un homenatge a les coristes de totes les èpoques. Poder discernir a través de la seva manera de pensar les realitat d'una mateixa ciutat amb diferències tant remotes com és la República, la dictadura, la transició trash i l'actualitat fashion i descafeïnada. L'obra, que havia de servir perquè les nétes parlessin amb les seves àvies i indaguessin sobre un passat amagat (el de la derrota de la República i la instauració d'un franquisme amb alguns punts de patetisme) s'ha convertit en un divertimento postmortem. 

En aquests llimbs de segonam es revolucionen i s'organitzen per guanyar-se una eternitat més digna a base de cervesa fresca de la nevera del Cel. Caldrà l'ajuda de Madonna que, potser per l'ensurt de veure esperits o per una bondat religiosa, accedeix al concert per a públic privilegiat. Hi ha una pila de gags molt ben trobats, surrealisme sense matisos, ni compplexes. Com el de recoitar les normes de les coristes a ritme de jota! En aquesta desinhibició hi ha molt d'El gran despropòsit, una peça de la companyia Teatre Estable La Real, dirigida també per Raquel Loscos.  En aquest brillant Vagas y maleantas hi ha també la mateixa obsessió per la reiteració exagerada d'escenes, rèpliques, intencions que no hi aporta, només cansa i embruta. El gust per un vocabulari de paraules altisonants (que no responen a cap necessitat dramatúrgica)... En canvi, la creació dels personatges és molt enginyosa. Cada corista ho és de la seva època. totes viuen fora del focus principal i lluny del micro de la solista però amb matis d'època, amb tics ideològics que es complementaran, finalment, en els llimbs per reaccionar davant d'una eternitat ensopida.

És una peça tràgicament còmica, amb capa de superficialitat i alguna de major intenció dramatúrgica. Que desintoxica de tant de torrons i neules i canalons. Sentir-les cantar i comprovar la coreografia és una diversió assegurada. Molt recomanable per a post dinar familiar o presopar nadalenc amb els de la feina o les del gimnàs...