El punt de partida i bona part del desenvolupament d'aqyesta comèdia amb cançons molt ben interpretades són genials. Sí, cal fer un homenatge a les coristes de totes les èpoques. Poder discernir a través de la seva manera de pensar les realitat d'una mateixa ciutat amb diferències tant remotes com és la República, la dictadura, la transició trash i l'actualitat fashion i descafeïnada. L'obra, que havia de servir perquè les nétes parlessin amb les seves àvies i indaguessin sobre un passat amagat (el de la derrota de la República i la instauració d'un franquisme amb alguns punts de patetisme) s'ha convertit en un divertimento postmortem.
En aquests llimbs de segonam es revolucionen i s'organitzen per guanyar-se una eternitat més digna a base de cervesa fresca de la nevera del Cel. Caldrà l'ajuda de Madonna que, potser per l'ensurt de veure esperits o per una bondat religiosa, accedeix al concert per a públic privilegiat. Hi ha una pila de gags molt ben trobats, surrealisme sense matisos, ni compplexes. Com el de recoitar les normes de les coristes a ritme de jota! En aquesta desinhibició hi ha molt d'El gran despropòsit, una peça de la companyia Teatre Estable La Real, dirigida també per Raquel Loscos. En aquest brillant Vagas y maleantas hi ha també la mateixa obsessió per la reiteració exagerada d'escenes, rèpliques, intencions que no hi aporta, només cansa i embruta. El gust per un vocabulari de paraules altisonants (que no responen a cap necessitat dramatúrgica)... En canvi, la creació dels personatges és molt enginyosa. Cada corista ho és de la seva època. totes viuen fora del focus principal i lluny del micro de la solista però amb matis d'època, amb tics ideològics que es complementaran, finalment, en els llimbs per reaccionar davant d'una eternitat ensopida.
És una peça tràgicament còmica, amb capa de superficialitat i alguna de major intenció dramatúrgica. Que desintoxica de tant de torrons i neules i canalons. Sentir-les cantar i comprovar la coreografia és una diversió assegurada. Molt recomanable per a post dinar familiar o presopar nadalenc amb els de la feina o les del gimnàs...
