Tres vaques (de diversa raça) s’escapen d’un Escorxador, just en el moment en què van a ser sacrificades, com si d’alguna manera veiessin clar què els hi deparava el futur immediat, lluiten i marxen a través de la ciutat. Llavors són perseguides... I al cap d’unes hores però, com no podia ser d’una altra manera, són capturades. Al cap de pocs instants es desperten altre cop dins de l’escorxado. Com en una nòria, de nou al punt de sortida, allà engeguen una reflexió, destinada a tots aquells que d’alguna forma, poden ajudar-les, reflexió en forma de vivència dels darrers esdeveniments, que les han tornat a portar fins aquí…
Amb l'única concessió d'un to còmic per instants. Tres actors vestits de vaques a l'escena, d'entrada, fan gràcia, sobretot, quan proven d'escampar-se les mosques. O quan s'empenyen entre elles. Taaroa Teatre, però, exposa, amb una cruesa evident, un món que tot carnívor prova d'obviar o d'oblidar: els escorxadors. L'obra arrenca d'una notícia real: tres vaques s'escapen d'un escorxador i, després d'una persecució cap al centre de la ciutat acaben novament a la filera que les trossejarà. No vol ser, únicament, una crítica a l'alimentació, si no un cop de puny al ventre per fer veure que hi ha molta hipocresia en molts actes dels humans.
Denise Duncan, que fa poc també presentava una preciosa peça a la Nau Ivanow Está linda la mar (http://www.recomana.cat/RECFIT.ASP?IDOBRE=724), retorna al seu referent catòlic i compara les vaques de l'Escorxador en el mateix Crist: pa i vi que purifica. Aquí no hi ha moments de tendresa. Tot és dur i fred com la barnilla que bloqueja el cervell de la vaca. Contundent.