Grisa, trista i automatitzada. La peça que no encaixa en aquesta societat. Imitació per supervivència, camuflatge per no ressaltar. Moure't amb les masses per por de caure i ser trepitjada. La paraula infelicitat no queda bé al perfil d'Instagram. Si t'atures per pensar potser descobreixes que tot el que veus no és real.
Virtual Sadness proposa un set de rodatge on la realitat i la ficció es confonen. Un univers cinematogràfic on les persones es pigmenten segons l'emoció i la tristesa agafa un to grisós. En aquest univers, dos éssers insisteixen en la recerca de l'individu i la felicitat, fora d'aquest, tampoc ells saben qui són.
Encara no hi ha crítiques publicades