Vivir en videoclip: tu, yo nosotris y un karaoke

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Reconeguem-ho: en el fons, a qui no li agrada el karaoke? 

Un karaoke a l’aire lliure, i com ha de ser: amb vídeos plens de colors fosforito i la clàssica llista de cançons que tothom ha cantat algun cop a la vida. Aquesta és l’eina bàsica que fa servir l’Anto Rodríguez per reflexionar sobre el poder de la cultura popular. Se suma així a altres artistes, com l’Amalia Fernández o en Quim Bigas, que aquest TNT celebren la dimensió comunitària del fet escènic, allò ritual i polític a parts iguals que passa quan estem juntes i fem coses posant-hi certa atenció.

Però a Vivir en Videoclip l’Anto ve a reivindicar el poder de la secció més mainstream d’aquest repertori. Jugant el paper de mestre de cerimònies o animador d’hotel, comença acompanyant la festa amb algunes preguntes sobre aquestes formes de representació cultural. Com travessen els nostres cossos? Com ens uneixen? Podem parlar-ne com a espais on s’alimenta la capacitat de reflexió crítica o, fins i tot, de mobilització ciutadana? La tertúlia de la tele i el meme d’internet són, amb nosaltres i les cançons, les protagonistes d’aquest videoclip improvisat. 

Si ens posem a reconèixer coses, reconeguem que des de l’àmbit cultural més institucionalitzat tot el que té a veure amb la cultura de masses es mira sovint amb el nas arrufat. No deixa de ser fascinant que girem l’esquena a fenòmens, personatges i productes que arrosseguen a tanta, tantíssima gent. Com podem passar-nos el dia parlant de com es representa el cos contemporani i excloure tots aquests cossos d’aquest debat? 

A Vivir en Videoclip, l’Anto respon amb preguntes noves, i proposa un experiment: què passaria si la invitació a participar del videoclip fos, de debò, per a tothom? I si el públic es pogués fer seves les lletres, l’escenari, i tot el que hi passa? Un karaoke per encendre la revolta pop, i per p

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Vivir en videoclip: tu, yo nosotris y un karaoke

10/09/2023

Yo quiero bailar toda la noche... i tu també

per Alba Cuenca Sánchez

Una nit, en un karaoke tronat, l'Anto Rodríguez va ser testimoni d'un moment romàntic entre una parella. Amb la música de fons i veient la intensitat de la situació, se'n va adonar: estava assistint a un videoclip en directe. Des de llavors, ha perseguit la idea que el món està ple de videoclips als quals només els cal una bona cançó i tota l'actitud. I per generar tots aquests moments, que millor que un karaoke popular al mig del carrer?

El que ens proposa Rodríguez, amb Óscar Bueno com a ajudant, és una festa. No es pot dir que sigui un concert, ja que no es tracta d'escoltar a grans cantants. No cal tenir bona veu ni pensar un gran outfit. Aquí la gràcia és deixar-se portar, cridar, ballar, desafinar si cal, fer el pallasso i gaudir de la nit.

Amb l'excusa d'ordenar les cançons per categories (les intenses, els himnes, les dels 2000...), assistim a un ventall musical de festes de poble i per a totes les edats. Des de la Sireneta fins a Camilo Cesto, Pimpinela o Jose Luis Perales, passant per Britney Spears, Sonia i Selena o Ana Mena. Com tot karaoke, la proposta està feta amb i per al públic. Per l'escenari desfilaran tots aquells espectadors que han volgut apuntar-se a cantar, i en ells recau una gran responsabilitat: Els més entregats són els que creen els moments més memorables de la nit. Hi ha qui ho aconsegueix amb el seu talent vocal de jove promesa, però també qui hi afegeix coreografies, duos apassionats, o actualitzacions divertides de les lletres. A més, Bueno i Rodríguez amenitzen cada cançó amb tota mena de recursos visuals i low cost: ventiladors, fum, confeti, pilotes inflables gegants que circulen per la platea i tota mena d'articles del party fiesta. L'estètica cutre és la gran aliada en una proposta on se'ns convida a deixar-nos portar. Perquè, encara que no tothom ho admeti, tots sabem que cuando llega el calor los chicos se enamoran i que cuando zarpa el amor navega a ciegas es quien lleva el timón. I a vegades, no cal gaire més per passar una bona estona.