Wasted

Nous formats

informació obra


Autoria:
Kate Tempest
Traducció:
Martí Sales
Ajudantia de direcció:
Rafa Rodriguez
Intèrprets:
Oriol Esquerda, Sandra Pujol, Xavier Teixidó
Assesoria de moviment:
LosCorderos.sc
Vestuari:
Marc Salicrú
Escenografia:
Marc Salicrú
So:
Ilia Mayer
Direcció Musical:
Pau Llonch, Manuel Coves
Companyia:
Insectotròpics
Vídeo:
Laia Ribas
Sinopsi:

Després de l’excel·lent acollida del seu primer projecte («El lloc», dirigit per Jorge-Yamam Serrano), la companyia afronta la seva segona producció basant-se en un text de la poeta, rapera i dramaturga Kate Tempest, estrenat al Regne Unit el 2011. La història de tres amics que, cansats d’un present confús que no és el que s’esperaven, volen canviar el curs de les seves vides. Un espectacle site-specific, amb direcció d'Iván Morales («Sé de un lugar»), que integra el públic en una vivència dramatúrgica molt intensa. 

Espectacle finalista al Premi de la Crítica per a joves 2015

Espectacle finalista al Premi de la Crítica categoria petit format 2017

Crítica: Wasted

12/09/2015

La poètica dels perdedors

per Manuel Pérez i Muñoz
Perdedors de barri, de perifèria o, en aquest cas, de ciutat perduda del 'Far West' català; Iván Morales torna al perfil de personatge que li va donar la fama, aquells desubicats patològics, retrats generacionals d'individus desaprofitats, paios amb el patetisme en carn viva. Recordem, és clar, l'aclamat 'Sé de un lugar', els fils del qual s'intueixen en aquesta nova direcció per a la companyia lleidatana Íntims Produccions.

Amb el resultat final, ningú diria que es tracta d'una adaptació, sembla a totes llums un nou text d'en Morales. Però no, 'Wasted' de Kate Tempest cau aquí com anell al dit. Un grup de tres joves, units en la desgràcia de la pèrdua d'un amic, creuen els seus camins en una nit de farra, macrodiscoteca i drogues pel mig. L'argument és l'excusa per despullar els sentiments creuats de la colla, primer reprimits i silenciats, després desenterrats per l'efecte de l'MDMA.

La generositat dels intèrprets, l'entrega i el valor tornen aquí a ser la base. Morales és un director d'actors de provat valor, i aquí ho esprem amb escreix. Tret d'això pocs elements més hi calen. De fet, el disseny de llums una mica agressiu resta més que suma en alguns moments. L'espai (un antic cau de festa reciclat amb cadires provisionals i terra humida) i la proximitat del públic ajuden a trobar el to d'intensitat adequat. Corpresos, identificats en el desplegament d'humanitat i senzillesa, l'espectador no pot fer res més que entregar-se sense contemplacions.