West side story

informació obra



Sinopsi:

Romanç, drama, alegria, tristesa, amistat, odi… Viu el cúmul d'emocions que desprèn la meravellosa història de West Side Story a Barcelona. El Teatre Tívoli presenta la història d'amor més gran en un dels musicals més importants i representatius de tots els temps: el musical de West Side Story.

La partitura a càrrec de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim és unànimement reconeguda com una de les millors en la història dels musicals, el text d'Arthur Laurens continua sent tan commovedor i actual com el primer dia i les coreografies originals de Jerome Robbins ocupen un lloc d'honor en la llegenda del ball contemporani. De la seva mà, la més gran història d'amor pren els carrers de Nova York per a convertir-se en un de les fites del teatre musical de tots els temps.

 Amb un elenc de més de quaranta persones i una orquestra composta per divuit músics en directe, el musical de West Side Story transporta Barcelona als anys 60 omplint el teatre de colors vius, veus plenes d'emoció i música d'alt nivell.

En West Side Story, el musical escrit per Arthur Laurens condueix el Romeo i Julieta de Shakespeare a la ciutat de Nova York, on dos joves enamorats es veuen atrapats per l'enfrontament entre dues bandes de carrer, els “Americans” Jets i els Porto-riquenys Sharks. La seva lluita per sobreviure en un ambient d'odi, violència i prejudicis dóna forma a una de les històries més emocionants, esquinçadores, belles i rellevants del teatre musical.

Crítica: West side story

17/01/2020

Un clàssic d'amor sense límit i contra la xenofòbia

per Teresa Ferré

Amb motiu del 100 aniversari del naixement de Leonard Berstein, la productora SOM Produce va estrenar West Side Story l’any passat a Madrid amb un muntatge fidel a la versió original íntegra del 1957, quan el musical va debutar al Winter Garden Theatre de Broadway. Després d’una temporada d’èxit i de fer gira per algunes ciutats d’arreu de l’Estat, arriba a Barcelona com a cita obligatòria per al públic amant dels musicals i com una molt bona oportunitat per qui vulgui descobrir el gènere amb una de les obres més importants.

West Side Story és un muntatge de gran format i posada en escena espectacular tant a nivell de recursos artístics, ja que hi participen prop de quaranta artistes entre intèrprets i músics, com tècnics. D’entrada salta a la vista l’aparell escenogràfic de Ricardo Sánchez Cuerda que traça un mecanisme mòbil canviant segons l’espai on transcorre l’acció, una transformació constant a vista del públic amb elements que pugen i baixen. La concepció de l’espai permet l’atmosfera idònia gràcies al titànic treball d’il·luminació de Carlos Torrijos i Juan Gómez.

L’excel·lent partitura de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim, fa vertigen intentar sintetitzar la barreja de gèneres i ritmes, brilla amb l’orquestra en directe de catorze músics dirigida per Gaby Goldman. Un dels grans encerts és la seva distribució, repartida entre el fossar i una part elevada al fons de l’escenari que permet en algunes escenes veure l’execució del vent i la percussió des de qualsevol butaca. La música, juntament amb la coreografia Jerome Robbins, són el plat fort que fan d’aquesta història el clàssic en què s’ha convertit amb els anys.

En aquest muntatge els números de dansa són ferms i intensos, especialment en les coreografies de grup on cal destacar la festa al gimnàs on participen al complert els Jets i els Sharks a la primera part, o la baralla de la segona. Menció a banda per a la bona execució del mític «America» i la seva protagonista, Silvia Álvarez, una Anita forta amb cos i veu quan canta i balla però a qui li manca magnetisme en les escenes parlades.

Pel que fa als dos protagonistes, Talía del Val s’emporta el triomf amb aquesta Maria innocent que va evolucionant durant l’espectacle des de la delicadesa vocal fins a la potència lírica amb què sorprèn el públic, per exemple a l’escena de la colla de noies on fa la rèplica a una solvent i graciosa Estefania del Pino (Teresita). Del Val fa dels seus dots lírics un marca de personalitat en el seu cant que eclipsa en certa manera a Guido Balzaretti, convertint-lo en un Tony de factura més convencional.

En conjunt les interpretacions són exigents en la part física de la dansa i a l’hora de cantar però a les parts parlades decauen, mostra de direcció escènica que desaprofita la profunditat que ofereixen els personatges. Així la química i apassionament entre els protagonistes no acaba de fer-se sentir a la platea, o el control i pressió del sistema policial cap als joves acaba convertit en caricatura.

Malgrat això, West Side Story és un espectacle per gaudir. La història d’amor a primera vista entre Tony i Maria, els Romeu i Julieta del West Side de Nova York dels 50 continua essent el reclam per a molts espectadors, però el missatge més vigent del text d’Arthur Laurens des d’un punt de vista actual és un altre, el rebuig a la xenofòbia i l’acceptació del fet que tothom som estrangers.