Un vodevil excèntric. Una habitació d'hotel especial. Uns treballadors d'hotel que lluiten i es sinceren per defensar uns estatus decadents. Un client solitari que du amb ell la possibilitat d'acabar amb un règim totalitari. El client nom Z, que casualment es la última lletra del abecedari, como la última oportunitat del canvi. El canvi és el somriure. El somriure és la revolució i el riure la llibertat.
Iguana Teatre ens porta des de les illes una obra marca de la casa plena de surrealisme, d’absurditat, d’humor. Un autèntic TBO que es desenvolupa en una habitació d’hotel a Dinamarca, on arriba un senyor amb un regal per a la reina. No hi ha més argument. Hi irrompen el director de l’hotel, un pilota redomat, ple de llicències (poètiques, lingüístiques, populars, llatinismes...); l’home de manteniment, un histèric de cap a peus; el ‘botones’, un idiota sense remei... i fins la mateixa reina excel·lentíssima Amigail.
Tot és un seguit de situacions estrambòtiques, molt ben interpretades, a toc de clown, de teatre gestual, de crits sempre ben ficats en el text. Aquestes situacions absurdes, estrafolàries, juntament amb la interpretació d’actors amb molta experiència en el gènere (n’hi ha prou amb recordar espectacles brillants de la companyia La impaciència, amb els mateixos Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva, com Radiografies o In-consciència, vistes fa pocs anys a Barcelona), salven una obra en la qual el que resulta inconsistent és la trama.