A la població de Sant Llorenç des Cardassar (comarca de Llevant, illa de Mallorca), anomenat “Sant Llis” en la ficció documental sobre fets reals en què es basa l'obra «Zona inundable» de Marta Barceló (Palma, Illes, 1973), una riuada del 9 d'octubre de l'any 2018 va provocar una de les tragèdies meteorològiques més importants que es recorden a l'illa, tant amb la pèrdua d'habitatges com personals, tretze morts, a més de la completa inundació dels arxius dels Jutjats de Pau amb la conseqüència que bona part de la memòria dels avantpassats del poble va quedar esborrada.
L'obra, que va obtenir el premi Vila de Santanyí de teatre, parla d'aquests fets tràgics no tant com ho faria un “30 minuts” a la carta sinó a partir de les vivències d'una sèrie de personatges que, des de la seva inicial fortalesa, acaben mostrant-se com peces fràgils d'un planeta cada vegada més desbocat.
Així, els sis intèrprets alternen diversos papers: locutors de ràdio i televisió que donen la notícia de la riuada; diversos arxivers que es mobilitzen com a voluntaris per recuperar i restaurar els documents enfangats; una geòloga que aporta el presumpte criteri científic... Però, sobretot, allò que podria caure en un còmode i simple documental descriptiu amaga les reaccions de quatre personatges essencials: un picapedrer i paleta amb una furgoneta anomenada Fortuna que li té el cor robat; una mare soltera que té una perruqueria oberta; el seu fill amb qui no té una relació gaire bona; un jove amic del fill com a personatge absent que lliga bona part de la trama; i una dona ja gran de Sant Llis que viu sola i que arrossega el pes d'haver perdut una filla més de trenta anys enrere.
L'autora aprofita, doncs, una tragèdia col·lectiva com la de la riuada de la reanomenada població de “Sant Llis” per aprofundir en les petites tragèdies de cadascun dels personatges i perquè, de la mateixa manera que, amb els arxius inundats, s'intenta reconstruir la memòria col·lectiva, es reconstrueixi també la memòria personal de cadascun dels quatre principals protagonistes.
El muntatge juga amb efectes senzills escenogràficament però que aconsegueixen l'impacte que una torrentada imprimeix en qui l'ha patida, ja sigui en la ficció de “Sant Llis” o en qualsevol altra població de zones geològicament inundables, irresponsablement alterades, com ho són moltes del litoral i el prelitoral Mediterrani.
Tota l'acció té lloc en un espai enclaustrat per unes enormes prestatgeries blanques plenes de centenars d'arxius definitius —em refereixo a aquelles antigues capses de cartró dels arxius dels despatxos tradicionals del segle passat abans que existís l'arxiu digital, que és tan feble pels ciberatacs actuals com ho era la pasta de paper.
Amb només uns taulells que els intèrprets mouen en diferents accions i amb eficaços efectes d'il·luminació i so, a més d'una subtil projecció per aparentar l'aiguada, la tragèdia de la riuada es va fent present a poc a poc durant tota la trama (90 minuts), interrompuda només per les intervencions en solitari, corals o en diàleg, de cadascun dels personatges.
«Zona inundable» compta amb un repartiment que, fruit de la coproducció teatral catalanobalear, reuneix intèrprets que, més que mai, reflecteixen la diversitat dialèctica del català, la interpretació de la qual és tan ben dita com curosa pel que fa a l'ús i la comprensió del llenguatge —llàstima de tres o quatre “joders” invasius del personatge més jove—, i s'enriqueix amb la variant dialectal de les Illes i combina l'oriental i l'occidental sense que ningú s'hi esgarrinxi, alguns perquè és la seva variant pròpia i d'altres perquè és l'adoptiva o perquè s'hi adapten amb algunes expressions puntuals.
Marta Gil Polo ha dirigit la companyia amb precisió i afegint a l'acció documental i la trama textual una bona part de moviment coreogràfic que aprofita tant els taulells esmentats com a tarimes com les prestatgeries d'arxius que fan també la funció, en algun moment, d'escala o replans d'habitatge.
Moment delicat per a l'actriu Pepa López, en el paper de Magdalena, la dona solitària que vol recuperar la memòria de la filla perduda. Escenes també destacades amb l'actriu Vanessa Segura, la mare i perruquera, i l'actor Àlvar Triay, el picapedrer de la furgoneta Fortuna. Moments més epidèrmics amb la reacció del secret amagat del fill de la perruquera i que no desvelaré, interpretat per Marc Joy. I moments de transmissió radiofònica a quatre mans amb Isabelle Bres i Marc Garcia Coté. Tots, però, es revesteixen d'altres personatges secundaris acabant configurant una auca de la riuada d'aquest “Sant Llis” de ficció però malauradament real i feridora com va ser la de Sant Llorenç des Cardassar. (...)
