RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


07/05/2018

A pocs dies d'estrena

Circ de cocció lenta

per Jordi Bordes

El domini d'un exercici acrobàtic demana molta perseverància, constància. Sempre. Dedicació i entrenament. Sempre. Ara, a més, amb la el segell del circ contemporani se li suma la investigació en repetir aquella acrobàcia amb nous elements, de diferent resistència o equilibri. I també cal donar-li una forma que permeti lluir el domini de la disciplina sense cansar l'espectador i amb un discurs dramatúrgic (sovint sense paraules, alguns cops amb una música que s'interpreta en directe, acoblant-se als ritmes del risc del moment) que desenvolupi una idea, un conte, un pom d'emocions. Els espectacles de circ demanem molta paciència, cocció lenta. Per això, Fira Trapezi demana temps, per ajudar a créixer el sector a Catalunya i que reforci estabilitat als circuïts per desplaçar-los per l'estat espanyol i a la resta del mercat internacional. Amb la humilitat del que se li cau un bitlla en un joc malabar. Amb l'enteresa del que sap que en la seva insistència hi ha un fet teatral que magnetitza l'espectador. Sigui un expert en disciplines o sigui el que es deixa capturar per un exercici golafre, pescat al vol.La capacitat de connectar augmenta si té una segona veu amb ressò humorístic o si és fiable l'enteresa de l'intèrpret. Cadascú amb el seu color, fins a construir un arc de Sant Martí complet. Espectacle complert.

En aquesta Fira Trapezi hi ha espectacles que comencen a rodar com el Flou Papagayo de Mumusic Circus, una companyia que fa un pas ambiciós més en direcció al circ de l'equilibri, superant el joc de verticals i joc de dos personatges. Ara en són tres. I l'equilibri pot estar agafat pels pèls...(!) O rodant amb patins. Mantenen el gust per la pausa, la connexió amb el públic i aquella veu segura que canta i balla. Envà és un altre espectacle que porta prop d'un any amb el cartell de working progress. Si Joan Català va trobar el filó de l'acrobàcia més orgànica (amb un pal a Pelat o amb unes cordes i una parella (Menar), ara són els artistes Amer i Àfrica els que desplacen el seu mà a mà en estructures fetes amb bales de palla.

Just fa un any que els Barlou van presentar un primer esquitx del seu espectacle després d'una residència. Ara s'estrena amb la garantia d'haver-lo experimentat (amb aquell humor divertidament patètic que se suma a l'acrobàcia): Set up. Adrian Schvarzstein (autor d'espectacles icònics com Circus Klézmer o Kamchàtka, però també Call me, Maria) s'atreveix a versionar el Josafat de Prudenci Bertrana en clau de circ. L'espectacle d'un home corpulent i d'una nena fina, i el seu amor impossible. Fins i tot, els dos clowns imprevisibles (Toti Toronell i Pere Hosta) fan una nova aproximació al seu món de patacada, la caiguda és lenta, com la d'un cargol (Escargots) , en tot cas, amb un gust per Monty Phyton, preciosament surrealista. Són només algun s exemples. La cartellera treu fum. El xup-xup ja caldeja a Reus. Fira Trapezi engega motors dijous i escamparà, més que mai, els artistes per tota la ciutat.

Jordi Bordes