Són poques les vegades, per no dir l’única que dos actors comparteixen escenari sense poder-se mirar als ulls. Una mirada que busquen, però milers de quilòmetres els separa un de l’altre, només tenen internet per trobar-se. Claudio Tolcachir, presenta el muntatge Próximo per aterrar una realitat ignorada en el teatre: l’amor a distància.
En paraules seves ens diu: “Creo que no hay esquemas, uno se puede enamorar de la forma que sea”. Malgrat aquestes declaracions encara no s’han acabat d’acceptar algunes dinàmiques; sempre hem entès l’amor com el descriu la cançó Bailar pegados. Però què passa si les carícies, l’escalfor o el sexe no poden donar-se? Una relació d’amor construïda a distància, cada vegada més freqüent amb l’era d’internet, una proximitat irreal entre un famós actor madrileny i un argentí sense papers que viu a Austràlia, ens qüestionen la necessitat de tocar-se físicament.
Tolcachir representa la diferència cultural amb el joc dels d’accents i la fisonomia dels actors. Uns personatges molt ben caracteritzats gràcies als dos actors Lautaro Perotti i Santi Marín, de procedència Argentina i Espanyola respectivament, que fan que la història sigui més creïble. El director explica que el procés d’assaig va començar per Skype, una bona manera per entendre la realitat dels personatges.
Internet ha sigut durant molts anys un espai per poder expressar l’homosexualitat; el rebuig de la societat ha fet del sortir de l’armari un acte de gran dificultat. A vegades, és molt més fàcil xatejar amb una altra persona que anar pel carrer agafat de la mà. No negarem l’existència de moltes relacions a distància allunyades d’aquesta lectura, però Claudio Tolcachir posa amb intenció dos homes dalt de l’escenari.
Una escenografia que tendeix a la impersonalitat i al buit. Una carretera sense rumb, mobiliària amb poca personalitat; un espai ple: ple de res. Potser és això la distància? Quin paper té internet en aquest espai buit? Una fredor que es trenca amb l'escalfor dels personatges. Les ganes de compartir, de viure, fan que aquesta impersonalitat agafi tons càlids i abandoni els freds.
Actualment vivim una societat globalitzada, on les distàncies han quedat retallades, arribem a totes les parts de món. Evitem evidenciar la geografia real de la terra i ens quedem amb la velocitat del digital. Fins i tot, el mateix director explica com la distància ha transformat internet en una part més de la seva vida: "Yo vivo mucho tiempo lejos de casa,..., conocí a mi sobrino por Skype”.
Berta Cotrina
@Becodo15
