RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


31/12/2019

Catbasur fa doblet

per Elisa Díez

Buenos Aires és sempre una bona idea. Per qualsevol aficionat al teatre veure les obres de petit format que acostumen a arribar de la capital argentina sempre és parada obligatòria, allà on es representin. Des de fa uns anys, totes acaben a la mateixa sala, La Badabadoc. Un espai desconegut per la majoria del públic, amagat entre els carrers de Gràcia, però que ja fa temps que ens delecta amb accent porteny.

Una de les iniciatives d’enguany per sortir de la foscor ha estat organitzar (durant tot el mes de desembre) un festival que unís Catalunya amb Buenos Aires i Amèrica del Sud, Catbasur. Amb els pocs recursos públics de què disposa la sala, i gràcies a l´ajuda de col·laboradors i de la implicació d’un dels teatres de Buenos Aires amb el mateix esperit que La Badabadoc, Moscú Teatro, se n’ha pogut celebrar la primera edició.

Quatre obres catalanes unipersonals que ja han tingut un petit recorregut per l’escena off barcelonina es presenten a concurs. Dos premis, un atorgat pel jurat que consisteix a poder viatjar a Buenos Aires i fer representacions a Moscú Teatro i el del públic, fer temporada a La Badabadoc.

El públic i els membres del jurat, format per periodistes professionals del món del teatre de diferents mitjans digitals, entre els quals ha estat Recomana, han pogut veure les representacions següents:

El asesino imprevisto, protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet. Un espectacle unipersonal ple de personatges. Tot un tour de force per qualsevol actor.

Migrante, com el seu títol indica, posa el focus en la immigració, en totes aquelles persones que per un motiu o per un altre han hagut d’abandonar el seu país. Amb La Ilíada ressonant de fons, Juan Pablo Mazorra posa veu a diversos testimonis reals.

Mirta en espera és una comèdia d’una actriu que espera la seva oportunitat per ser descoberta i triomfar. Ángela Palacios es desdobla en mil i una cares, tot i que sempre recordarem el seu jo més argentí.

Cándida és un homenatge a les dones, a aquelles que pateixen en silenci candidiasi. Ple d’humor, música i tocant diferents gèneres teatrals, Anna Tamayo parla per boca de la seva vagina, que és companya de tantes altres encara silenciades.

A més, les dues darreres setmanes del festival s’han pogut veure dues obres argentines. Una d’elles, El amante de los caballos, havia estat l’encarregada d’obrir la temporada passada de la sala i ja ens havia captivat. Gràcies a Catbasur ara hem pogut descobrir Paula Ransenberg i Para mí sos hermosa, un espectacle unipersonal que barreja teatre, teatre musical i màgia.

Però a Catbasur no només hi ha hagut representacions, tallers per professionals i xerrades entre dramaturgs d’aquí i de l’altra banda de l’oceà, han completat un mes de desembre que ha deixat el llistó molt alt.

Els premiats

El nivell de la primera edició ha estat molt alt. La tria efectuada per la sala després d’obrir la convocatòria per la presentació d’obres i rebre’n més de cinquanta ens ha posat les coses complicades tant al jurat com al públic. Tanmateix, tenim una guanyadora en què han coincidit els membres del jurat i que, de manera sorprenent, també ha rebut el beneplàcit del públic.

Una majoria del jurat ha considerat que la guanyadora de les representacions a Buenos Aires sigui Mirta en espera. Ángela Palacios agafarà la maleta i creurà l’Atlàntic però La Badabadoc també l’espera, perquè el públic mana i l’espectacle farà temporada a la sala de Gràcia.

Cau el teló de Catbasur en una cerimònia d’entrega de guardons. El teatre argentí ha trobat casa a Barcelona. I esperem que l’intercanvi d’obres no cessi. Catbasur és un projecte que ha de créixer, que no ha de ser testimonial. Només ens queda poder gaudir de moltes més edicions del festival. De ben segur que tornarem a casa.