Ens diferenciem dels animals per moltes coses, algunes de ben simples. Però potser la més preuada és la memòria. Aquella que ens acompanya durant tota la vida, que per molt que vulguem abandonar-la és la nostra amiga més fidel, i que quan morim deixem als nostres éssers estimats.
Bruels és un cant a aquesta memòria des de la joventut, la que té tota una generació que ha deixat d'estar adormida i busca les respostes que van callar els seus avis, i que mai es van a atrevir a preguntar els seus pares. Sembla ser que vuitanta anys després està més per permès preguntar-se per què.
I precisament és aquesta una de les coses que d'entrada més sorprèn, com tota una nova generació es qüestiona temes als quals les generacions anteriors no havien parat mai gaire atenció i ho fa com si fos un conte. Això sí, lluny de voler emblanquinar els fets, la faula ens transporta a una realitat que molts no vam viure però que sentim massa propera, com si fos nostra.
A l'assaig vam començar a dibuixar les històries a través del text, conservant els trets diferencials dels actors, els seus noms, la seva parla, la barreja de català i castellà i de gèneres… Ens hem d'imaginar on són, com van vestits i tota la resta que sí que veurem quan entrem a l'Espai Lliure, l'obra estigui tancada i la història més viva que mai.
A la xerradeta post assaig descobrim allò que la "fredor" d'un espai d'assaig no permet veure. Una de les claus de muntatge es troba en la escenografia que, sense fer gaires spoilers, estarà sobreimpresa al terra, una metàfora massa real de la que encara és la casa no escollida dels milers d'ajusticiats del franquisme.
Les tres bandes escenogràfiques del Lliure faran protagonistes els espectadors. I és que en una obra tan de pell, el nosaltres es converteix en el centre. Algunes de les rèpliques dels intèrprets buscaran una mirada còmplice que, en silenci o no, aquí cadascú és lliure, sabrà que aquesta història també és en part seva.
I acabem com hem començat parlant d'animals que, al cap i a la fi, són els que donen títol al muntatge. Per què Bruels? Perquè són, com es coneix a l'Empordà, els brams estremidors de les bèsties que es queden atrapades al fang. I sense ser bèsties ni animals de cap mena, és el que ressona en les consciències d'aquells que ens neguem a oblidar i que seguirem, generació rere generació, bramant.
Per sempre, us estimem!
Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i La Llarga.
Amb la col·laboració de Fabra i Coats, Fàbrica de creació.
Aquest muntatge va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Es podrà veure a l’Espai Lliure del 26 al 28 de juliol.
