Cinc artistes. Cinc ciutats. Un desig compartit. Què tenen en comú Teheran, Tunis, Barcelona, Mont-real i Taipei? Són ciutats que han viscut una revolució, allò que en anglès se'n diu uprising, pels volts de la segona dècada del segle XXI. A Teheran va ser el 2009, va anomenar-se la revolució verda i protestava contra un presumpte frau electoral. A Tunis va ser el 2011, i va ser la primera de les primaveres àrabs. A Barcelona, a les mateixes dates, tots recordem el moviment dels Indignats, que va acampar a plaça Catalunya. A Mont-real, la primavera de l'Arç va començar com una protesta d'estudiants contra una pujada de les taxes universitàries i va convertir-se en una protesta contra el govern i el sistema que va durar bona part de 2012. El moviment Gira-sol és el més proper en el temps, va tenir lloc a Taipei a 2014 i va consistir en una protesta estudiantil contra un tractat de lliure comerç entre la Xina i Taiwan.
Quatre continents units per un mateix sentiment: el desig de revolució, de canviar les coses, de somniar amb un altre món possible. A Intersections, cinc artistes que van participar en cadascun d'aquest cinc moviments s'ajunten virtualment en un escenari per compartir amb el públic les seves vivències. «Vam triar artistes perquè entenem que una de les seves feines és transmetre artísticament la seva experiència. Ens era igual que fossin actors. La idea era allunyar-nos dels militants perquè, tot i que també en vam entrevistar, de seguida ens feien el discurs polític enlloc d'explicar-nos el que havien viscut des de dins, i el que volíem era un punt de vista molt personal de les sensacions, del que significa viure un procés revolucionari, d'insurrecció, desobediència o com li vulguem dir», m'explica Ricard Soler, cocreador i codirector de la peça juntament amb l'artista Mireille Camier, de Mont-real. Durant l'entrevista, la nostra comunicació, com la de tot l'equip durant el procés d'assajos i la dels intèrprets durant les representacions de l'espectacle, és a través d'Skype. «Els intèrprets estan tots connectats en directe des de la seva ciutat. Així, des del seu espai privat es connecten a un espai pseudopúblic, que és el teatre, com a símil d'aquesta idea de la revolució, on deixes el teu espai privat per passar a viure només a l'espai públic».
Aquesta presència virtual es complementa amb una altra de molt física «Mireille Camier, que està en escena, va posant, al llarg de l'espectacle, diferents objectes personals dels intèrprets que pertanyen a l'època del relat i que fan de testimoni d'allò vivencial. Així creem una mena de mosaic que és aquesta intersecció de les cinc revolucions de les que parlem des d'un punt de vista superpersonal.»
Que ningú no esperi una conferència, però. A Intersections hi ha moments íntims, relats emotius, història recent, però també molt d'humor i moments d'interacció entre els protagonistes. Estem davant d'un espectacle que fa servir una tecnologia ubiqua i que tot sovint fem servir per treballar, com és l'Skype, d'una manera teatral i artística. Així, la distància entre intèrprets i públic desapareix des del primer moment i, fins i tot, els petits problemes de connexió que poden afectar a la representació funcionen com a testimonis de que tot el que passa, passa en directe.
Intersections que barreja l'anglès, el castellà i el català, amb l'àrab i el persa (tot amb els seus subtítols corresponents) no busca respostes sinó explorar alguns efectes inesperats de la globalització: «Hi ha una comunicació global, una similitud generacional i d'experiències viscudes entre els diferents continents. Resulta que aquest món globalitzat econòmicament i pel neoliberalisme també ho està socialment i pels interessos de la gent.»
Podrem veure Intersections a la Hiroshima del 15 al 18 de juliol.
Gema Moraleda
@gemonthemoon
www.somnisdeteatre.com
