Aquestes setmanes el Mercat de les Flors ens brinda una constel·lació imprescindible: Deborah Hay. Ballarina icona dels seixanta, coreògrafa i autora, Hay (Brooklyn, 1941) és una de les figures essencial de la dansa contemporània dels Estats Units. La casa de la dansa de Barcelona ens proposa algunes de les seves peces més recents, una instal·lació i una conferència en la que Hay explica com ha perdurat el seu interès artesanal per la dansa durant cinquanta anys. La constel·lació Deborah Hay es podrà veure del 27 de novembre al 4 de desembre.
De la generació que canviar les regles del joc
La mare de Hay va ser la seva primera professora de dansa i va continuar la seva formació amb Merce Cunningham i la mítica ballarina Mia Slavenska. D’una generació que desafiava la norma com a manera de viure, Deborah Hay va ser membre fundadora d’un dels grups més mítics de la història de la dansa: Judson Dance Theater (1962-1964). Amb tan sols dos anys, aquest col·lectiu novayorqués van dir no a l’espectacle, va abraçar això de caminar per l’escenari, la improvisació i va organitzar un bon grapat de happenings en un moment en el que els moviments contraculturals van sacsejar la societat. És a dir, van canviar les regles del joc que havien establert les generacions anteriors; la de les grans mestres de la dansa moderna com Martha Graham (1894), i coreògrafs com Cunningham (1919) o Alwin Nikolais (1910) que apostaven per l’abstracció. El nom de Hay llueix als llibres d’història de la dansa amb les altres icones del col·lectiu com Yvonne Rainer –a qui el Mercat de les Flors també li va dedicar una constel·lació–, Lucinda Childs, Trisha Brown o Steve Paxton, coreògrafes i coreògrafs que van sembrar els preceptes de la dansa postmoderna.
Entre altres peces durant els anys seixanta, Hay va crear Solo (1966), una peça que no és un solo i en la qual l’atrezzo, la il·luminació i el so formen part de la coreografia al mateix nivell que els setze intèrprets.
Del rovell de l’ou a in middle of nowhere: anys d’experimentació
Quan el Judson Dance Theater va plegar Hay va girar amb la companyia de Merce Cunnigham durant dos anys. Després d’aquesta experiència, Hay va deixar Nova York per anar a viure a Vermont i després a Austin (Texas) on encara viu, i on va seguir experimentat com a coreògrafa i mestra. Fora del context novayorquí, Hay va treballar durant molt de temps amb ballarins amateurs, un treball a llarg termini que va culminar a Circle of Dances, uns solos mostrats enmig d’una comunitat petita durant deu dies seguits a través dels quals Hay es preguntava sobre la llibertat de no tenir públic. A finals dels vuitanta i al llarg dels noranta experimenta amb diferents nivells de consciència en una època en la qual es va centrar en crear solos molt enigmàtics i introspectius com The Man Who Grew Common in Wisdom (1989).
I si? O com re-organitzar el cos
A partir de l’inici dels 2000, Deborah Hay es torna a interessar per treballar amb ballarins professionals tot aplicant allò que havia après sobre el gest quotidià i les percepcions amb ballarins amateurs i els seus solos. Les seves partitures sorgeixen de preguntes que comencen amb “what-if” (i si) que permet als ballarins moure’s més enllà dels patrons habituals. Al Mercat de les flors podrem veure dos dels seus treballs més representatius d’aquesta nova etapa: The Match (2004) estrenat a Nova York, i Figure a Sea, una peça estrenada el 2015 i creada conjuntament amb els ballarins del Cullberg Ballet.
A part de coreògrafa, Hay també és escriptora. Als anys setanta va publicar el seu primer llibre Moving Through the Universe in Bare Feet (1975), una memòria sobre els conceptes coreogràfics que elaborava, i el 1994 Lamb at the Altar: The Story of a Dance (1994). El 2000 arriba My Body the Buddhist, en el qual descriu la seva filosofia del cos i les percepcions energètiques i el 2015 ens ofereix Using the Sky - a dance. Deborah Hay ha compartit amb plenitud i profunditat a través de les paraules tot allò que ella ha experimentat a través de la dansa i la coreografia.
Poc coneguda aquí, aquesta temporada el Mercat de les Flors ens ajuda a comprendre perquè Hay és una icona i una figura clau de la dansa contemporània. A través de la constel·lació ens apropa al seu univers per endinsar-nos en el desenvolupament del seu treball i de retruc tenir el privilegi de conèixer de primera mà el llegat de la dansa postmoderna.
Clàudia Brufau Bonet
