RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


28/05/2021

L'ascensor social definitiu

per Jordi Bordes

No ha estat fins a la tercera conferència que ha brillat la raó per la qual els terrats han passat a ser els llocs més cobejats de l’Eixample (encara que, vivint-hi, el sostre sigui més baix i que es pateixi molt més les temperatures extremes). Si històricament, recordava ahir l’escriptora i assagista Núria Perpinyà, les plantes superiors eren per al servei, és a partir de l’aparició de l’ascensor que els fills dels propietaris de les plantes Principals veuen de bon ull accedir al nou lloc de privilegi.

Martí Sales deia el 13 de maig que els terrats eren com places públiques alçades, privilegiades. El dijous següent, l’antropòleg Manuel Delgado insinuava que aquest espai permetia connectar amb el Cel i en ser bombolles transversals que tot el veïnat (de ciutats prou ben atemperades) haurien de saber valorar. Ahir Perpinyà, insistia que les terrasses exclussives (que també hi havia insistit la manresana Marta Roqueta) era un lloc per admirar la ciutat. I que exigia un cert ordre dels altres edificis. A Terra baixa, Guimerà, com faria Jacint Verdaguer a Canigó) o els romàntics vibrants de vida escapaven a la Natura per connectar amb el jo més animal (com el de Werther!). Perpinyà havia repassat les estanteries de casa per buscar llibres sobre terrats i en va recuperar el conte de Pere Calders, Revolta al terrat. Una lluita entre els llogaters que privaven de l’aigua dels dipòsits als del principal però que patien un setge famèlic en quedar-se atrinxerats en un espai des d’on no podien accedir a les botigues. Una guerra similar a la que proposava Jordi Casanovas en una comèdia amb girs de thirller a Sopar amb batalla. I no era Estel Solé les que també tenien un sopar en una terrassa a Animals de companyia? Perpinyà també recordava altres obres com Buero Vallejo amb Historia de una escalera. Sergi Belbel, posats a parlar de transformacions socials i quasi de final de civilització s’ho mira tot des de Després de la pluja, en el terrat on els oficinises pugen a fumar.

Tornem al terrat com a canvi social. El filòsof Miquel Seguró insinuava, ahir, que no sempre el canvi implica millora, tot i que si la cultura és un dels elements que desenvoulpen aquest canvi sí que hauria de poder-se'n considerar. Per a Seguró, Kant deia que la vida no transcorre en un espai i temps extern, si no que l’experiència personal és el que ens arrapa a la vida. I que si, la societat occidental i capitalista, ha donat molta preponderància al temps (a no sentir-se dominat per ell), l’espai ha quedat en un segon terme. Els terrats en Cultura, en aquest sentit, són una reivindicació de l’espai on es viu una experiència enriquidora, on es genera reflexió i canvi social. Els terrats que, les darreres dècades s’han convertit en un lloc marginal, pot ser l’escenari de trobada, de compartir coneixement, de canvi social. No és la revolució de la tribu que preconitzaven Delgado i Roqueta la setmana passada, però sí un cant a recuperar-lo i fer-lo compartit.

Amb el suport de la European Creative Rooftop Network, Coincidències ha convocat ponents tres dijous seguits d’aquest mes de maig per al canvi cultural (13 de maig), urbà (20 de maig) i social (ahir). Totes les sessions les ha moderat la periodista Aída Pallarès, membre de la plataforma Recomana. Ahir, ella confessava que arran d’aquestes converses pausades s’ha adonat que no pot accedir al terrat del seu edifici perquè se l’ha apropiat el del sobreàtic i que la seva perruquera hi puja encara per estendre-hi la roba. S’han poguit seguir les intervencions a través del canal de Youtube de Coincidències

El terrat és, doncs, si s’aconsegueix consensuar una acció cultural concreta amb un veïnat de diferents famílies, un veritable ascensor social. No serà per als fills dels del Principal per viure en la seva nova talaia. Ni, potser, serà la possibilitat a competir els fills de les classes més baixes per a aquest sobreàtic envejable. Serà l’espai compartit en el que tothom s’obra a conèixer l’altre i aprendre’n. I aquest sí que seria un canvi a celebrar.