RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


17/03/2018

La batuta de Jedi

La batuta de Jedi

per Jordi Bordes

Sense els uniformes (com els que lluiran els soldats de la República de la princesa Leia, estranya paradoxa) els músics compartien la partitura sota la batuta del director Ernst Van Tiec. La complexitat de la interpretació de posar ordre en un cos d'una seixantena de músics se li afegeix haver-ho de fer quadrant la imatge, perquè l'esclat de la percussió reboti mentre esclata l'Estrella de la Mort. L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) s'aplica vertiginosament, sigui violí, viola o violoncel per la intricada aventura de respondre a l'artilleria de notes que s'estén pel faristol. “Serà un altre exercici”, diu un soldat a l'altre que no enten perquè hi ha tant enrenou en la nau (mentre Obi wan desactiva el poder magnètic per alliberar el Falcó Mil·lenari). Ahir al matí, vam poder entrar en l'assaig entre músics i direcciñó per fer emplastar la partitura a una imatge sense so. La banda sonora sonava en directe.

Què hagués passat si Leia, Luke i Han-Solo haguessin disposat de la funda de fibra de carboni d'un contrabaix a l'abocador de la nau dels soldats traïdors? Potser hagués servit per frenar la pressió de les parets que els van esclafant? O hagués valgut per protegir-se de l'estrany pop que respira sota de l'oli pudent? Abans d'arrencar la segona part del film un músic adverteix als seus companys que no es distreguin amb la pantalla en els fragments que tenen de pausa en plena interpretació, “nosaltres no som públic”.

Habitualment, una pantalla de gran fomat acapara tota l'acció. És una lluita desigual. Cesc Gelabert va intentar compartir-ho en el seu Foot-ball, per exemple, i els seus ballarins van quedar tapats per Leo Messi. És diferent en aquesta ocasió. Perquè es fa molt més suggerent buscar per on refila el clarinet o la flauta travessera en cada passatge. O com el caminar dels soldats quasi estúpidament autòmats es tradueix en el pessigar tal·lós dels violoncelistes, pausats. L'acció té molta més energia sentint com la música emergeix des de sota de la imatge, en directe, respirant i provant de martellejar els compassos, quadrant en el moment que el tret de Luke s'endinsa pels conductes de l'Estrella de la Mort.

L'Star Wars que va meravellar-nos en la infància i segueix atrapant els infants d'avui. Aquell que es va fer el 1977 a partir de moltíssim joc imaginatiu per suplir les capacitats tecnològiques d'avui, segueix seduint. Paga la pena recomanar-ho. Aquesta tarda, a les 17, la darrera oportunitat. Aquests concerts, amb garantia Disney, no tenen la reiteració periòdica de la saga que sembla que cada Nadal cloni. Amb la batuta de Jedi (una direcció segura de Van Tiec) la sintonia clàssica guanya en matisos, i aporta una oportunitat irrepetible. Que la força us acompanyi!

Jordi Bordes