RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


17/01/2023

“La dansa contemporània és l’art de l’entremig”

Philippe Saire presenta tres espectacles al Mercat de les Flors

per Clàudia Brufau

“La dansa contemporània és l’art de l’entremig”


Philippe Saire és un dels coreògrafs més rellevants de l’escena contemporània de Suïssa. No només per les seves propostes coreogràfiques, sinó també per la seva militància en aquest art que l’ha dut a crear la seva companyia, el Théâtre Sévelin 36 a Lausana, entre altres iniciatives. Saire, que al llarg de la seva trajectòria ha creat més d’una trentena d’espectacles, aquest gener al Mercat de les Flors presenta Hocus Pocus i Vacuum (21 i 22 gener), i Party Room (26 i 27 gener). Es tracta de de tres peces que formen part de la sèrie Dispositifs, en la qual el coreògraf parteix d’idees escenogràfiques o visuals per crear la coreografia. Servidora ha parlat amb ell sobre la seva trajectòria, el què ha suposat créixer com a creador en una ciutat com Lausana i, és clar, sobre els tres espectacles que podrem veure al Mercat de les Flors. 


Es podria dir que Saire va topar amb la dansa. Mentre es formava com a mestre quan tenia vora vint anys, va descobrir el món de la dansa contemporània en uns tallers de teatre. Des d’aleshores va començar a prendre classes de dansa entre Lausana i Ginebra, on va rebre classes de Noemí Lapzeson (ballarina i coreògrafa argentina afincada a Suïssa). Després d’haver-se format una mica aquí, i una mica allà entre Suïssa i París, va començar a treballar de ballarí a la capital francesa, on va col·laborar amb diversos coreògrafs reconeguts com Daniel Larrieu. Quan va tornar a Lausana va decidir muntar un grup de ballarins. “Al principi em resultava difícil dir que tenia una companyia i autoanomenar-me coreògraf, perquè creia que era un títol massa important pel que feia jo, quan, per a mi, només es tractava d’organitzar espectacles amb bons ballarins”, confessa Saire. Vet aquí, que sense masses pretensions, va fundar la seva pròpia companyia el 1986 a Lausana, una ciutat petita on l’escena de la dansa contemporània encara era incipient. 


“Quan vaig decidir muntar els meus propis espectacles, no va ser una decisió meditada sobre quina carrera volia tenir, sinó perquè necessitava fer-ho.” I mirant-s’ho en retrospectiva, comenta: “crec que va ser la millor professió que podria haver triat. M’anava com un anell al dit, perquè m’agrada construir coses … vaig fundar una associació professional, un teatre …” Aquests inicis en una professió que Saire no s’havia plantejat, van ser una descoberta continua a mesura que creava peces testava “quines temàtiques escauen a la dansa i quines no, quins son els seus límits”. De fet, haver-se format en teatre primer i en paral·lel amb la dansa va influir força en els seus inicis en els que “necessitava una dramatúrgia, una línia clara”. Però, “tampoc volia explicar-ho tot, sense entrar en l’abstracció; sempre m’agrada que l’espectacle estigui obert a la interpretació. Crec que la dansa contemporània és l’art de l’entremig. És una qüestió molt important”, remarca amb un somriure energètic. 



En paral·lel, als seus inicis com a coreògraf, la dansa contemporània a Suïssa, i especialment a Lausana, també era emergent. Per aquest motiu, una de les primeres iniciatives que Saire va dur a terme, quan es va afincar de nou en aquesta ciutat, va ser impulsar una associació per a professionals de la dansa contemporània, “perquè en aquell moment els ballarins necessitaven una altra feina per poder guanyar-se la vida. Amb altres col·legues vam lluitar per l’estatut d’artista. De fet, Lausana és una ciutat petita, però culturalment molt activa”, observa Saire. Buscant-hi un espai per assajar amb la seva companyia, Saire va trobar un magatzem amb el potencial per convertir-se en un teatre. “Vaig haver de convèncer l’ajuntament que aquell espai podia ser molt més que un espai per una sola companyia, sinó que podia ser un teatre obert a les altres companyies de la regió.” Vet aquí, com va néixer Théâtre Sévelin 36 el 1995, un espai de referència de la dansa contemporània a Suïssa, on es presenta dansa local i internacional. 


Des d’aleshores, Philippe Saire ha combinat la seva tasca com a coreògraf i director del teatre, i recentment també ha afegit una nova línia de feina a la agenda atapeïda: director de teatre. Aquesta nova faceta va sorgir donant classes a La Manufacture de Lausana, on imparteix classes de moviment a actors. Amb els estudiants de teatre va desenvolupar un procés per treballar el text de manera física, la qual cosa va donar peu a dirigir obres de teatre com Angels in America de Tony Kushner, amb la qual es va estrenar com a director d’escena i va tenir molt d’èxit. 


Acualment, com a creador està treballant com a director d’escena i en l’àmbit coreogràfic està centrat en la sèrie Dispositifs (dispositius), que va arrencar el 2013 amb l’espectacle Black Out. Saire, que té un gran interès per l’escenografia i les arts plàstiques, se li va acudir muntar un espectacle de dansa que es veiés des de dalt, a través d’un quadrat de 5 metres x 5 metres. “Tothom em deia: ‘estàs boig! No aconseguiràs que aquesta peça giri, és massa complicat’. L’hem presentat 180 vegades.” Black Out, no va ser només l’inci d’una sèrie, sinó d’un canvi de mètode: no penso en la temàtica que vull tocar (això ja ho vaig fer fa molt temps), sinó quin és el marc visual, les limitacions que em dona l’espai. I després sorgeixen els temes o els motius. 


Després de Black Out, va estrenar Neons (2014), i la tercera va ser Vacuum (2015), una peça en la qual dos neons col·locats en paral·lel delimiten l’espai que emmarca els cossos nus de dos ballarins. “Volia una peça amb dos cossos nus, perquè la pell és molt interessant amb aquesta llum.” A Vacuum els dos ballarins es mouen en clarobscurs i recorren imatges que recorden referents de la història de l’art des del Renaixement als inicis de la fotografia. Quan estava creant aquesta peça, Saire va intuir el potencial perquè fos adaptada per infants. Amb el vist-i-plau d’una col·lega que programa arts escèniques per infants, Saire va crear una nova peça per a infants entre 7 i 11 anys, Hocus Pocus (abracadabra), i que “s’inspira en la recerca visual de Vacuum, però afegint personatges, històries i elements que desprenen màgia. Segueix sent una peça oberta, però suggerent. M’ho vaig passar molt bé fent-la, va ser molt més lleuger i fresc fer aquesta peça que una per adults.” 


Salle des Fêtes (Party Room) (2021) és la tercera peça de Saire que podrem veure en aquesta ocasió i la cinquena de la sèrie Dispositifs. “Sempre m’han fascinat els venedors de globus al carrer. Sempre que passo pel costat ho gravo amb el meu mòbil. Així que vaig pensar si seria possible de treballar amb globus.” Amb aquesta premissa, Saire col·loca el públic al voltant de dos ballarins disfressats d’atracadors de banc que ballen amb els globus d’en Mickey Mouse i companyia. 


Salle des Fêtes és una proposta inquietant, així com Vacuum i Hocus Pocus son més poètiques. Això sí, totes tres seran un clar exemple de l’art de l’entremig, una dansa que ens obre els sentits per tal de poder traçar la nostra pròpia interpretació, amb pistes, però mai sense guia.