Manresa. Dijous 10 d’octubre. Arrenca una nova edició de la Fira Mediterrània, la fira que des de fa tres anys no viu pendent només de la previsió meteorològica –amb molts espectacles gratuïts al carrer–, també de la convulsa actualitat política del país. En la seva 22a edició (closa diumenge 13 d’octubre, un dia abans de la sentència del procés) s’ha tornat a celebrar sencera. Primer èxit.
El nou director artístic, Jordi Fosas, ha pres el relleu als 7 anys de pilotatge de David Ibáñez i ha assentat les bases d’una línia pròpia que reivindica la hibridació del passat i el present, l’amateur i el professional, el consolidat i l’emergent, el masculí i el femení. Tot ha de poder conviure en una Mediterrània acollidora i empoderada, considerada Mercat estratègic de l’arrel a Catalunya. En el breu parlament de l’acte inaugural, Fosas convidava els programadors congregats a la Llotja a creure en les propostes tradicionals i en la cultura popular i a contractar-les de forma “desacomplexada”. Aquests dies a Manresa hem pogut constatar que estan ben vives i que poden ser tan contemporànies com vulguin els seus creadors.
Ho hem vist a tots nivells: a sala i a l’aire lliure, per a públic adult i familiar, i en tots els gèneres. En contes com els del Polzet, el Patufet o Peter Pan explicats des d’una altra òptica –la del fill que cuida el pare, ja gran (Zum-Zum Teatre), la dels pares que volen tenir un fill (Teatre Nu), la del petit aventurer que no vol créixer i que, en aquest cas, serà una nena (Festuc Teatre)–; en els titelles de cop i porra de Peus de Porc activats mecànicament pel públic; en llegendes com la de La Pastora de Vallibona (Castelló) reconstruïda per La Ravalera Teatre; en tradicions amb D.O. pirenaica com els instruments, cançons i danses del Duet Daura o les falles de la trapezista Júlia Farrero; en l’actualització del ball del contrapàs en femení i amb música electrònica de Laia Santanach; i tants d’altres. Segon èxit.
La perspectiva de gènere ha estat objecte d’estudi de les jornades professionals. Edició rere edició, aquestes xerrades s’han guanyat un espai destacat en la variada cartellera seguides d’altres activitats per als professionals acreditats com les més de 500 reunions ràpides, els showcases, les presentacions de projectes o la quarantena d’estands que omplen la nau del Museu de la Tècnica. Entre les revelacions, aquest vídeo que us animem a visualitzar: Canvia el conte. Tercer èxit.
Més èxits: l’espectacle inaugural Animal de Sèquia de Sol Picó i la Banda Chapicó que, omplint la sala gran del Teatre Kursaal amb un estol de músics i ballarins, ha homenatjat la cultura popular valenciana amb un muntatge de gran format potent, tan visualment com sonora; o, dins el Focus Sardenya, el Carnevale di Ottana que amb la seva foguera i cants polifònics a la Plaça Major i els antropomòrfics personatges que han recorregut el centre de la ciutat han sorprès a tots els qui els han vist.
Les xifres també evidencien la importància de la Fira Mediterrània pel sector i el públic general. Aquest 2019 ha registrat un 79% d’ocupació (segons dades de dissabte a la nit) als espectacles de pagament, alguns dels quals han esgotat entrades. S’hi han acreditat 1.185 professionals de 40 països diferents i ha aixoplugat 158 representacions, 28 de les quals eren estrenes (i 16 d’absolutes).
PD- El Conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ha tornat a posar la veu a l’off amb què la fira dona la benvinguda als espectadors desitjant que gaudeixin de l’espectacle i comparteixin “la força creativa i transformadora de la cultura”. És el segon any que es perd la Mediterrània.
Llegiu les crítiques vinculades a la programació
