El Mercat de les Flors obre temporada amb la nova producció de l’artista valenciana: “Orthopedica corporatio”, amb el suport a la creació que el teatre n’ha fet: “hem estat en residència tot el juliol i agost, un privilegi veure com creix la peça en l’espai on serà presentada” ens explica després d’un intens dia de treball. Coreògrafa independent, l’hem coneguda a Barcelona sobretot per dues peces: “Mongrel” i “Three Times Rebel”, després d’una llarga i reconeguda carrera per algunes de les millors companyies europees.
L’obra tracta de la diversitat des d’una perspectiva ben curiosa: no només perquè compta amb un elenc de procedències geogràfiques diferents i estils de treball; sobretot perquè els posa en relació amb tot d’objectes: “en el context dels programes de suport a la creació del Festival Danseu, a les Piles de Gaià, ens vam dedicar a recollir tot de coses abandonades a l’entorn natural: des de canonades, plàstics, teules, cordes… amb les quals ens unim, textualment: muletes dels cossos”. Només cal observar la foto de promoció de l’espectacle, per entendre la idea.
Així i tot, ens insisteix que el punt central de la composició no té tant a veure amb l’estat del medi ambient, com en una reflexió sobre: “la humanitat cíborg, en la seva singularitat”, una espècie que no és només un conjunt d’organismes, sinó la modificació que ha anat fent de la natura i com ens relacionem amb aquell conjunt d’andròmines. “Agafes un llapis, i el teu cervell pensa que és una extensió del teu cos”. En aquest sentit, com hem vist en altres obres de la coreògrafa, l’objecte escènic torna a tenir molta importància, “tot i que no era la meva voluntat inicial, aquesta és la veritat: volia treballar més des d’un espai diàfan”. Ara: sí que és molt important assenyalar que aquesta connexió escenogràfica provoca un dels efectes més buscats: “el paisatge sonor. Hi ha una composició musical que reforça en moments puntuals la composició, però és molt important el joc que es produeix quan el moviment queda condicionat físicament per aquells estris: sensorial, de textures, de memòria auditiva.”
S’ha qualificat la seva feina de dansa abstracta i visceral; virtuosa i plena de fisicalitat. Preguntada sobre la qüestió respon que aquesta obra té un “fil narratiu molt evident, cronològic, que va apareixent de manera recurrent i que espero que sigui fàcil de descobrir.” A partir del treball de grup, com és costum en ella: “és una coreografia on m’he pogut fixar més en la composició general, perquè la qualitat de les ballarines i els ballarins és tan bona, amb tantes aportacions en l’àmbit de moviment, que he tingut temps de dedicar-me més al conjunt. Fa temps que no busco especialment la tècnica o la perfecció interpretativa; m’interessen més els cossos que puguin absorbir de tot. ”
Una obra fidel al seu Manifest i que dona bona idea del tipus de treball que es veurà del 30 de setembre al 3 d’octubre al Mercat de les Flors. Vuit paraules serveixen per resumir-lo: inconformista, enjogassada, imaginativa, experimental, harmònica, grupal, teatral i essencial.
Cap millor manera de resumir l'obra que veurem que amb aquesta darrera idea en acomiadar-nos: "El que més m'emociona és constatar que som una comunitat en transició; acceptada per part de les ballarines i els ballarins. Viure constantment en transició: on res és per sempre. Un grup d'inadaptats que sempre han de trobar un nou equilibri". Una metàfora que pot servir molt bé per entendre el moment en què ens trobem com a Humanitat.
JORDI SORA i DOMENJÓ
