RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


18/10/2020

Per què ser a Manresa, a la Fira

per Jordi Bordes

La Fira Mediterrània avui s'acaba. Sembla que molt veïns ni se n'han assabentat. La sensació als carrers és ben diferent aquest any, a conseqüència de la Covid. És un fet i no cal amagar-lo. Tot i així, Fira Mediterrània ha fet tot el possible per mantenir activitats presencials, sempre complint rigorosament amb la traçabilitat de les entrades i la distància entre els espectadors i artistes.

S'ha pogut seguir una bon part de la programació en streaming. D'aquesta part, ja en donarà compte Núria Cañamares en una crònica que sortirà en breu a Recomana.

Mentre, tot passejant per Manresa hem enumerat una llista de raons per les que cal fer accions presencials i ser-hi (sempre i que les possibilitats ho permetin i sent sensible a l'empenta de l'organització, que ha hagut de batallar amb molts fantasmes).

Per què ser-hi, a Fira Mediterrània?

*Per veure els carrers buits i els bars amb les taules barrant el pas però agraïdes de demanar-hi una consumició.

*Per poder contemplar tot allò que la càmera no retransmet, i sobretot els moments abans, amb la veu de Lluís Puig definint la cultura de regeneradora (i notant aquell escalf que cal fer als que estan a l'exili o a la presó per causes polítiques)

*Per poder aplaudir en directe els artistes que celebren treure's el vel de tants mesos sense sentir la reacció del públic en directe.

*Per sentir la reacció dels espectadors. Rient sincerament el gest a La Baldufa de La Faula de l'esquirol; o cantant a Y perdi mi centro i a la Circ&Cobla. Per celebrar la rigorositat en l’entrada i la sortida dels teatres. #laculturaéssegura

*Per compartir, amb mascareta i distancia, les sensacions amb els companys del sector, programadors, artistes, periodistes.

*Per notar com el sol de Manresa escalfa; com la humitat troba un racó dins dels ossos per allotjar-s’hi. Per caminar en la ciutat mig tancada i a mitja llum pel carrer del Cos, camí de tornada a la nit.

*Per veure com, des dels balcons, segueixen, graven i ballen (depenent de edat) la intervenció d’Aina Alegre (Estudi 3). De com ella s’hi adreça amb la mirada i un somriure al walkie del de la Creu Roja que li ha ft un avís mentre s’està a la porta amb els de Seguretat i els regidors de l’espai.

*Per no donar per buit el “0” del 2020. Serà un any de festivals molt difícil, però, vist amb perspectiva, segur que obre noves vies a la cultura i la combina amb la tossuderia dels espectacles d’arrel.

*Per celebrar la satisfacció de la comunitat. De compartir, d’empènyer, per demostrar que és pesat, difícil i incomode, però que és possible.

Hi ha un doble esforç, hi ha una doble complicitat; hi ha un agraïment doble.