RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


26/11/2019

Seguiment Constel·lació Societat Doctor Alonso

El Mercat de les Flors dedica un cicle a la companyia Societat Doctor Alonso en la temporada 2019-20. Els crítics de dansa Clàudia Brufau i Jordi Sora parlaran del treball de la companyia i de les obres que presentarà el grup.

per Clàudia Brufau

 «És millor buidar que omplir» indica en Tomàs Aragay mentre un grup de nou persones se l’escolten atentament. Són al bell mig de l’escenari de la Sala MAC del Mercat de les Flors al final d’un assaig uns deu dies abans d’estrenar l’espectacle i estan recapitulant i comentant escenes i accions. L’intercanvi de preguntes de part dels intèrprets d’entre 68 i 84 anys i les indicacions i aclariments pel tàndem format per Aragay i Sofia Asencio és sincer i energètic. Des del pati de butaques els escolta atentament Agustí Fernández, el compositor i intèrpret de la música de la peça. Una partitura que els nou ballarins novells no han sentit encara, i que no ho faran fins el dia de l’estrena. La il·lusió i la curiositat creativa de tot l’equip es pot palpar en l’ambient. Societat Doctor Alonso, la companyia dirigida per Tomàs Aragay i Sofia Asencio, re-estrena Sobre la Bellesa al Mercat de les Flors el dijous 28 de novembre, gairebé disset anys després d’haver-la estrenat al festival Grec.

Sobre la Bellesa és la primera parada de la Constel·lació que la casa de la dansa dedica a Societat Doctor Alonso aquesta temporada 2019-20. «A l’Àngels (Margarit) li interessava mostrar peces diferents, perquè creu que el nostre treball, com que cada peça és tant diferent de l’anterior, s’entén millor mostrant l’obra més en conjunt», explica la Sofia. Sobre la bellesa va ser un suggeriment de la mateixa Margarit, però les altres dues obres són propostes d’en Tomàs i la Sofia. Del 5 al 8 de març estrenaran Contrakant i del 6 al 9 de maig presentaran la re-escriptura d’Andrei Rublev, una peça ja estrenada a Temporada Alta fa un parell de temporades.

Fundada el 2001, Societat Doctor Alonso forma part d’una generació frontissa, entre les companyies nascudes als vuitanta i principis dels noranta i les que van sorgir en el nou mil·lenni. Prèviament, en Tomàs Aragay havia fundant la General Elèctrica amb en Roger Bernat, una iniciativa que bevia de corrents europees, i que es va convertir en una plataforma pels artistes que experimentaven en els llenguatges híbrids –Andrés Waksman, Sonia Gómez, per anomenar-ne alguns. Per la seva banda, la Sofia Asencio havia ballat en companyies com Lanònima Imperial i Mudances de l’Àngels Margarit i més endavant estudiaria filosofia. Vet aquí, un dramaturg interessat pel moviment i una ballarina amb inquietuds filosòfiques.

Lliures de patrons, però amb una manera de rumiar preguntes artesanals ben idiosincràtica, Societat Doctor Alonso ha fet del concepte de desplaçament una de les claus del seu ADN. Situant quelcom fora de lloc, de l’àmbit o l’espai obvi o immediat, el llenguatge es modifica i és en aquesta nova gramàtica on es revelen altres coses. Aquest desplaçament és possible gràcies «a plantejar-se cada projecte des de zero», emfatitza en Tomàs. Es tracta d’un marc intern molt clar, però que deixa un marc infinit a l’espectador: «moltes vegades la gent ens comenta que no saben com mirar les nostres obres, però a nosaltres ens agrada que ells decideixin per si mateixos», comenta la Sofia i continua: «convidem a l’espectador a habitar un buit beckettià amb nosaltres. Convidem a estar en l’ara i l’aquí, per fer sentir un present que és molt fràgil».

En la peça que ens ocupa l’exemple de desplaçament és ben clar. Parlen de la bellesa a través de la vellesa. De fet, aquesta peça forma part d’un díptic: Sobre la Bellesa (2003) i Sobre la mort (2005). Quan van gestar aquestes dues obres «va ser una idea molt formal amb les ganes de treballar amb no professionals. Volíem treballar amb nens i nenes sobre una temàtica que els queda ben lluny, la mort, i amb avis, sobre la bellesa» elabora en Tomàs. El cas és que quan es va presentar al Grec aquell estiu del 2003, veure no professionals i a més gent més gran de 65 anys movent-se sobre l’escenari era ben poc habitual. Evidentment, el repartiment de grans promeses és un de nou (molt joves d’esperit –hauríeu de conèixer la Maria Teresa de 84 anys que de la seva jubilació n’està fent tota una carrera sobre els escenaris. Per trobar aquest nou dream team, Societat Doctor Alonso va organitzar un taller aquest estiu al Graner. S’hi van presentar setanta persones, entre les quals molts més homes que disset anys ençà. No només ha canviat la mentalitat i la forma física dels «avis» d’avui en dia, sinó també la mirada dels creadors: «ara la relació és més propera que al 2002, perquè ens portem menys anys amb els intèrprets; ara hi veig la meva mare i no pas la meva àvia», comenta la Sofia.

«Ha estat buidar-se d’un mateix, deixar-se anar, sentir el grup i les relacions que es creen entre els cossos, les mirades ...aquests i altres elements són els que fan que aflori la bellesa», ens descriu l’Iñaki Arregui (69 anys), mestre jubilat i part de l’elenc. Per a ell tot el procés, des del taller de l’estiu i als assajos ha suposat una «metamorfosis» que diu que tots els seus companys comparteixen. Espectador habitual, l’Iñaki ens confessa que es va apuntar al taller, perquè el títol el va captivar. Asseguts al hall del Mercat, la Sofía, en Tomàs i l’Iñaki intercanvien impressions sobre el taller i els assajos de l’obra. «Buscàvem una combinació de cossos, singularitats físiques. Però, el cert és que les entrevistes que vam fer als participants del taller va ser el que més ens va ajudar a decidir-nos» comenta en Tomàs i la Sofia afegeix «tenim un temps limitat, per tant necessitàvem gent que tingués o sabés controlar el temps poètic». En efecte, les nou persones que participen en l’espectacle han estat improvisant i aportant la seva pròpia creativitat per omplir en la justa mesura la partitura d’escenes ideada per la companyia.

En Tomàs i la Sofia descriuen Sobre la Bellesa com una peça «molt buida i basada en què les persones que la interpreten es deixen ser mirats», per tant necessiten gent que ells trobin especial ja que les persones grans sobre l’escenari i els seus cossos són el veritable discurs i matèria de l’obra. Sobre la bellesa és una obra escultòrica i molt abstracte. «Em fascina com tant la gent gran com els nens connecten tant amb la forma pura». De fet, en els cossos dels intèrprets el temps ja hi és imprès, per tant no cal que ho expliquin. I davant d’aquests materials, com a creadors i directors, la preocupació d’en Tomàs i la Sofia és «no passar-se perquè no quedi massa fet, però que tampoc quedi cru.»