RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


23/05/2021

Tornem a la tribu!

per Jordi Bordes

Segona sessió a la terrassa de l’antiga Fàbrica Damm per parlar del Terrats en cultura. El matís és important segons la periodista manresana Marta Roqueta. Perquè la terrassa és aquell espai a l’aire lluire dalt dels edificis reconvertit en lloc per a rendibilitzar econòmicament; mentre que el segon és l’espai per a gaudi de la comunitat (sovint desaprofitat sense que els llogaters tinguin dret a fer-ne ús i reconvertit en espai per a plaques solars i que van canviar dipòsits d’aigua per antenes de telefonia). Roqueta amb l’antropòleg Manuel Delgado havien d’analitzar, dijous passat, la possibilitat que té el terrat com a canvi urbà. I es va constatar que, malgrat els focs d’artifici optimista de la primera sessió (amb Anna Giribet i Martí Sales), l’invidualisme ha propiciat l’abandonament d’aquells espais de joc, de compartir, de trobada entre el veïnat. La tribu s’ha desmembrat; i cadascú la recorda, potser nostàlgicament, en l’interior del seu pis, a la llar. La comunitat de veïns ja no és casa; l’espai amenaçador comença al replà, nomes haver tancat la porta del pis d’un cop.

Manuel Delgado recorda els terrats com uns espais privilegiats de joc i convivència. I que aquest univers es multiplicava, edifici a edifici. Podria semblar, llavors que la felicitat seria viure en aquesta mena de bombolla compartida, sense haver de passar pel carrer, un lloc amenaçador. Un dels personatges de Bernard Marie Koltès a Els camps de cotó, ja somiava això: En l’obra s’imagina que les classes socials viuen a diferents alçades dels pisos i s’aconseguia, ni que fos metafòricament, viure paral·lelament sense barrejar-se. (L’obra trenca la tesi quan el jove té la necessitat de transgredir l’ordre i d’endinsar-se en els llocs més amenaçadors, una pulsió vital.)

L’antropòleg admet que si es fa una referència al mon urbà en el títol de la xerrada, avui es llegeix com a oportunitat urbanística. En aquest sentit, el terrat és un espai privat que comparteixen els propietaris d’un pis. Els límits cada cop són més estrets. Perquè no hi ha dret a col·lectivitzar-los. Abandonats per al gaudí veïnal, els terrats són avui panòptics (llocs de mira de les presons) per dominar la ciutat. I Delgado ho posa d’exemple a la intifada dels anys 90 al Besòs: La revolta veïnal per reclamar millors infreastructures es va aplacar quan els Mossos d’Esquadra van passar a dominar els terrats: “el control del terrat és el control de la ciutat”. Implacable tesi quan en el franquisme, Manuel Fraga havia cantat allò de “la calle es mía”. Ara, que amb la tendra democràcia es recuperaven els carrers, els agents de seguretat poden acallar-la des dels terrats (antigues vàlvules d’escapatòria, durant el franquisme). Delgado és taxatiu: “hem perdut el cel, com ja havíem perdut el terra tot coberta de llambordes i d’asfalt.”

Durant la pandèmia els balcons van recuperar utilitat. També, puntualment, els terrats. Les famílies necessitaven trobar llocs on poder expandir-se, mentre el confinament domiciliari. Roqueta reinvindica utilitzar el concepte "espai comunitari", enlloc del d’"espai públic". Perquè el primer implica una convivència, un espai comú a recuperar. Tornar a la tribu, cita més endavant, en certa manera. I és que els terrats havien estat llocs de convivència que ara, a Manresa, es va mig recuperar amb la invitació municipal de seguir el tradicional foc de la revetlla de Sant Joan des dels terrats: una petita victòria enmig de tanta derrota.

Com són els nous terrats dels edificis en construcció? Tenen baranes o un mínim reforç a les cantonades? Quin pes aguantarien? Quin nombre de veïns hi podrien pujar alhora? Si els terrats ja no tenen ús, és lògic pensar que els constructors s’hi estalviïn despeses supèrflues… fins que les reunions de les comunitats de veïns no es facin al terrat, enmig d’una taula amb xips per picar, i la canalla jugui en un altre racó, els terrats només seran cobertes anònimes que ignoren l’agradable climatologia mediterrània. Instal·lar-hi plaques solars (tant necessària en la lògica ecologista) no pot eliminar l'opció d'ús social.

Aquest dijous tanca el cicle de Terrats en Cultura el filòsof Miquel Seguró i l’escriptora i assagista Núria Perpinyà, que posaran en qüestió possibles canvis de la societat, des dels terrats. Assistir al terrat (aforament limitat) té un cost testimonial de dos euros. També es poden seguir les intervencions a través del canal de Youtube de Coincidències