La impunitat arriba a extrems ridículs. Fins a trobar la fórmula perquè es pugui tenir un dofí a la piscina de casa, al·legant que és un animal de companyia. És com el famós anunci de joc de taula que el seu propietari amenaça de marxar del menjador dels amics si no li aproven “pop, com a animal de companyia”. Duo Fàcil (La revolució de les 4 idees) manté la seva línia de farsa incendiària, ara inspirant-se en l’univers de Florentino Pérez. 

Que el Real Madrid va revendre el terreny que, anys enrere, els hi havien cedit per guanyar-se una picossada de 501,8 milions es va publicar tot i que ningú va voler escoltar. Com Bárcenas va confessar a Ruz (Ruz-Bárcenas) la comptabilitat en B del Partit Popular amb una sentència, com a mínim, controvertida. El Poder es pensa que és inviolable fins que es mouen les peces dels escacs. La caricatura dels bufons que han practicat durant dècades Els Joglars ja és un model superat (Que salga Aristofanes, Señor Ruiseñor). Joan Yago insisteix a blasmar els Borbons que sempre surten indemnes (Breve historia…) quan, amb la Calòrica, havien clavat l’abús de Berslusconi (Editto bulgaro). Ens interessa molt més la picaresca pròpia que la mundial (De què parlem…) Efectivament, el que interessa d’aquest Observin aquests fills de puta no arriba fins a la penúltima escena. Quan, més enllà d’escandalitzar-se i cridar l’abús de Poder, admeten que la picaresca és universal. La diferència està en el nivell de benefici es pot acumular en funció de les possibilitats socials i de Poder.

La peça és ambiciosa pel nombre d’intèrprets i sap utlitzar els pocs elements amb molta versatilita. Té moments estel·lars musicals, escenes absurdament ridícules, magrat rrencar amb una falta d’olfacte inicial, que costa d’activar. El públic tenia ganes de riure pero no trobava l moment de fer-ho, perquè tot era llastimosament lamentable. Ara, l’aparició final salva les pèrdues de ritme i els excessos en els crits (quan algú crida per fer riure està esgotant l’últim recurs, el més primari i beneït de tots). En la contradicció personal, en la identificació, en el mirall està el mèrit una peça que, sembla insistir a ridiculitzar Florentino Pérez. No cal, és innecessari. La vergonya se la serveix cadascú quan es vol fer l’ofès.