Cartas de amor

Teatre

informació obra


Adaptació:
David Serrano
Direcció:
David Serrano, Ernesto Caballero
Il·luminació:
Ion Aníbal
Escenografia:
Mónica Boromello
Autoria:
Ernesto Caballero
Sinopsi:

L'obra es centra en dos personatges: Melissa Gardner i Andrew Makepeace Ladd III, que, sentats l'un al costat de l'altre davant les seves respectives taules o escriptoris, llegeixen en veu alta les notes, cartes i postals en les que durant quasi 50 anys s'expliquen esperances, ambicions, somnis, decepcions, victòries i fracassos que han tingut al llarg de la seva vida.

Andrew Makepeace Ladd III i Melissa Gardner, ambdós nascuts en una família rica i de bona posició, són amics de la infància, i la seva correspondència comença amb una targeta d'agraïment per un aniversari, i continua amb postals des dels seus destins d'estiueig. Es succeeixen cartes en les que es manifesta una atracció mútua, al llarg del seu periple en internats i universitats. Mentre que Andy estudia lleis a Yale amb excel·lents notes, Melissa va de col·legi en col·legi suspenent. Mentre que Andy se'n va a la guerra, Melissa es casa, però el seu nexe amb Andy roman fort i manté el contacte fins i tot quan aquest es casa, es converteix en advocat d'èxit, es fica en política i, finalment, és escollit per al Senat dels Estats Units. Mentrestant, amb un matrimoni destrossat, Mellisa flirteja amb l'art i els gigolos, beu més del que hauria i es veu separada dels seus fills. Amb el temps, ella i Andy tenen una breu aventura amorosa, però ja és massa tard per a ells.


Crítica: Cartas de amor

15/03/2017

Bon treball de matís interpretaciu amb una història que manté el ritme per la intriga

per Jordi Bordes

Es tracta d’un muntatge molt representat arreu del món, pequè hi ha la garantia d'una història ben travada amb una correspondència, que es llegeix: no cal memoritzar-la ni tampoc fer llargs desplaçaments. Per això, la peça compta amb repartiments estel·lars, sigui a París, a Broadway o on es representi. Cartas de amor ressegueix la correspondència de dos amics que només puntualment seran amants. Han coincidit i s’han trobat, però els punts de fuga són constants. Hi ha l’ordre d’ell (una família més humil però molt més cohesionada) i la disbauxa d’ella (despreocupada per una família que es refà continuament i que assumeix l'alcoholisme i la incapacitat de comprometre's a res, a mort).

Només llegint cartes, transmeten amb eficàcia la seva relació de la tendra infància a la divertida i ingènua adolescència, fins a una maduresa tendra que sap encaixar els amors de l’altre. Que sempre està al seu costat. Són amors correspostos amb intermitències. I les llums de la vida es van apagant. Preciós i directe. Senzill i eloqüent. Aquesta versió castellana ha tret la taula que distancia i personatges i públic. I al seu darrere, una nit oníricament estrellada va apagant-se a mesura que s'esvaeix la màgia i que arriba el conformisme im, finalment, la implacable veritat: ànimes solitàries, al fi.