Es tracta d'una història d’amor, diverses maneres que tenim de viure i afrontar les nostres relacions i com gestionar-les quan ens enamorem.
Tot comença quan en Francesc, un dèspota i prepotent propietari d’un bar al barri de Gràcia, coneix en una nit d’estiu a la Mónica, una noia descarada i aparentment sense complexes però que amaga una feblesa amb aires de joguina trencada. El Francesc i la Mónica hauran de superar les seves barreres sentimentals per tal de poder deixar fluir l’atracció que els embriaga.
D’altra banda tenim l’Andreu, client habitual del bar d’en Francesc recentment separat de la seva dona. L’Andreu està perdudament enamorat de la Lola, l’alegre, somrient però ignorant cambrera del bar. La nul·la capacitat de l’Andreu per ser mínimament romàntic li resta cap possibilitat per enamorar-la.
La Lola, per la seva part, també té sentiments més amagats… Més aviat sensacions reprimides: té com a parella un home molt tradicional que la tracta més aviat com un objecte.
Tots quatre viuran una muntanya russa emocional que els farà canviar irrevocablement la seva visió de l’amor. Tots hem de tenir clar que quan l’amor truca a la nostra porta hem d’estar ben preparats!
La Sala Flyhard reobre després de sis mesos de reformes i, no podia ser d'una altra manera, ho fa amb una comèdia.
Tots teníem "mono" de tornar al petit teatre de Sants i, per començar la temporada, ens ofereixen un primer espectacle digestiu, àgil i lleuger; un bon menú per anar obrint boca. És "Comment te dire adieu", una doble comèdia romàntica amb quatre jove actors protagonistes que defensen amb convicció i encert els seus personatges.
En un sol espai, un bar a punt de tancar recreat amb molt d'encant, s'entrecreuen les històries de dues parelles que no acaben de trobar l'encaix. Aquest quartet aconsegueix unes bones situacions còmiques, especialment entre els dos nois, on és fàcil que el públic s'hi reconegui i recordi les pors i dubtes de quan es tenen vint anys.
Tot i així, no s'han sabut guiar igual de bé les escenes més intimistes i dramàtiques on els personatges han de sincerar-se i mostrar el seu jo més amagat. Probablement no és tant un problema dels intèrprets com del text que no deixa evolucionar amb suficient temps els protagonistes i fa, que en alguns moments, les seves reaccions semblin poc justificades. Igualment, els personatges femenins no estan prou desenvolupats i en algunes ocasions actuen com a pretext perquè els masculins avancin o reaccionin. És una pena perquè arrodonint una mica més les dues noies i mostrant una imatge femenina més moderna i autònoma seria una obra que funcionaria molt millor com a mirall de les relacions de parella actuals.
Malgrat tot, el muntatge funciona. És àgil i divertit, té un bon repartiment i el boca a orella ja ha fet que s'hagi hagut de prorrogar fins al dia 21 d'octubre. I és que, ja ho dèiem al principi, "Comment te dire adieu" és un menú perfecte per aquells que, igual que els protagonistes, estan aprenent a estimar ja sigui la seva parella o les arts escèniques.