Els justos

informació obra



Autor:
Albert Camus
Companyia:
Al Galliner
Intèrprets:
Santi Ricart, Òscar Castellví, Marc Rius, Laura Pujolàs, Xavi Salavert, Mireia Llunell, Francesc Rocamora, Arnau Solsona
Dramatúrgia:
Albert González
Direcció:
Albert González
Ajudant de direcció:
Pol Berch
Escenografia:
Mercè Lucchetti
Vestuari:
Mercè Lucchetti
Sinopsi:

Coincidint amb el centenari del naixement d'Albert Camus la companyia de teatre alGALLINER ha decidit portar a escena un dels seus textos més fascinants i atractius. Els justos, estrenada l'any 1945 a França, està ambientada en un context de revolució i efervescènica política molt agitada. L'obra explica la història d'un grup terrorista que vol atemptar contra un personatge rellevant que representa i exemplifica la tirania del poder. Camus ens mostra les dues faccions o posicions que es creen en l'organització a través de la ideologia més o menys radical dels seus membres, és a dir, els dos punts de vista revolucionaris que encarnen els dos principals protagonistes 

Crítica: Els justos

30/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Marc Sabater

AlGalliner és una companyia sabadellenca creada el 2004 per alguns joves actors sorgit d'un grup local dedicat al teatre familiar, la Joventut de la Faràndula. Amb el temps, els creadors de la formació s'han afermat en el món de l'escena, com és el cas d'Òscar Castellví, membre de la companyia T6 del Teatre Nacional de Catalunya; o de Marc Rius, membre de La Calòrica i amb un curriculum televisiu que comença a fer goig. Amb aquest bagatge a les espatlles i després de dues comèdies, AlGalliner s'ha atrevit amb Els justos, de Camus, i ha 'enrolat' en el projecte intèrprets ja consagrats, com Santi Ricart, entre d'altres. 

De l'estrena al Centre de Creació i Producció Artístiques l'Estruch, a Sabadell, se'n desprèn que el que a priori es podia considerar una temeritat no hi ha acabat sent. Els justos és un text dens, complex i polièdric, que combina el teatre pur i dur amb el discurs més encarnat i que requereix d'una companyia molt mentalitzada per poder-se bastir amb una certa naturalitat. La producció d'AlGalliner dirigida per Albert González peca, d'entrada, d'una aposta potser no del tot afortunada per un to excessivament èpic, però conté també interpretacions molt remarcables (per exemple, les de Castellví, Rius o Ricart) i una gran fiabilitat tècnica, amb una escenografia poderosa (de Mercè Luchetti), una gran il·luminació (de Jordi Berch) i un adequat espai sonor (amb música d'Abel Garriga). Una cosa compensa l'altra i, comptat i debatut, l'espectacle mereix un indubtable vot de confiança. Una producció ben concebuda, ben bastida i ben interpretada que, en justícia, hauria de tenir un recorregut considerable.