For ever and a day

Dansa

informació obra


Peça antagònica a la que van presentar a Tàrrega ("Entre tu i jo") en la què el batec era per l'argument més fantasiós i sexual de senyora adinerada perd el cap per jardiner musculós. Una paròdia que no estalviava nus i evocacions a sexe dins de caseta del jardí amb postures impossibles.
Companyia:
Cia. Mar Gómez
Direcció:
Mar Gómez
Coreografia:
Xavier Martínez
Intèrprets:
Mar Gómez, Xavier Martínez
Escenografia:
Àngel Màrquez
Vestuari:
Mariel Soria
Il·luminació:
Anna Espunya
Sinopsi:

Quan l’amor és infinit, fins i tot l’eternitat pot semblar breu i els enamorats sempre desitgen sumar un dia més. For ever and a day parteix d’aquesta idea sublim, però la impregna de realitat mentre se’n riu pel camí, presentant una metàfora de l’amor etern en la seva versió més terrenal i quotidiana: l’amor conjugal.

La Cia Mar Gómez balla una altra de les seves històries amb sentit de l’humor, però, aquesta vegada amb la peculiaritat que es dirigeix a un públic exclusivament adult, un públic amb qui es pot prendre la llibertat d’abordar, amb un pèl de malícia, determinats temes de l’experiència humana que poc tenen a veure amb la innocència: la intimitat, el sexe, la frustració, la convivència o l’amor conjugal.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: For ever and a day

27/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Mar Gómez completa el díptic que va engegar a la Fira de teatre al carrer "Entre tu i jo". Si en aquella hi havia una escena fantasiosa i carregada d'erotisme d'una senyora que s'entén amb el jardiner tant musculós com senzill i primari, en la d'ara fa una aproximació a l'ensopiment de la parella. És un joc, novament de músiques (algunes coincideixen amb les de la producció bessona) i d'escenes quotidianes, dutes a l'extrem. Carrets de supermercat, ganivets, gàbies amb un lloro impertinent... La pega és que, tot i la preciositat de la coreografia (molt plàstica), la dramatúrgia és massa prima i s'esberla en massa ocasions. Hauria de ser més fosca i menys còmica, si realment vol ser una crònica negra, una denúncia del conformisme.