Funky Chicken és una de les múltiples formes utilitzades per nomenar els jocs d’auto asfíxia, una cerca deliberada del síncope i una espècie de desaparició momentània. Què s’amaga rere el desig de desaparèixer i com es materialitza a la nostra quotidianitat? Quin relació te el desig de desaparèixer amb la representació i amb la performance? Aquest treball indaga en escena sobre totes aquestes qüestions i per això parteix de la creació d’una (no) ficció, molt personal, que dona lloc tant al buit minimalista com a l’esclafit físic i visual. Una peça de contrastos, que ancora la seva essència en allò inestable i divergent, i en la que tenen cabuda estrelles del pop suec, ninos de goma i capes galàctiques, entre altres rareses.
Encara no hi ha crítiques publicades