Garbuix. 20è Circ d'Hivern

informació obra



Intèrprets:
Lola Ruiz, Serena Vione, Juana Beltrán, Jessica Arpin, Jessica Martín
Escenografia:
Alfred Casas, L'estaquirot Teatre
Vestuari:
Roberta Petit
Músics:
Clara Peya
Il·luminació:
Oriol Ibañez, Ignasi Solé
Coreografia:
Bárbara Martí
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Un garbuix. Divertiment i poesia.
Cinc artistes, cinc països, molts idiomes.
Entreteniment, riure i més riure. I que bonic.
Música, crits, paraules i silenci. Un sac. Passar-ho bé.
Nosaltres, vosaltres… infants, adults, i avis.
Una bicicleta. Un sac. Més garbuix. Cap historia. Cap.
Només jugar. Joc i més joc. I un ós?
Es pengen, es tiren, i abans de caure s’agafen. I somriuen.
Lluitar per no posar-nos dramàtics. I un sac. Emoció. I quin embolic. I, hòstia, un altre sac.
Aquestes noies corren molt. Salten, s’abracen.
Energia a l’escenari, i que corri l’energia. I sacs, i sacs i més sacs.
No li donem més voltes: a jugar!
Gaudiu, vingueu d’on vingueu.

Crítica: Garbuix. 20è Circ d'Hivern

12/12/2015

Un divertiment surrealista salpebrat amb acrobàcia i sorpresa

per Jordi Bordes

"Garbuix" és una trobada de cinc artistes en un espai. Hi ha molt de joc, de provar-se, de trobar la màxima comicitat i d'esclatar amb alguna sorpresa poètica. No té pretensions de salvar el món ni de denunciar el canvi climàtic, no. Però és que el riure saludable també és una important contribució al món estressant d'avui. El circ busca sempre el desequilibri, l'acció aparentment impossible com el salt mortal. Ara, a part de la sorpresa de les acrobàcies (precioses i ben executades, sense tenir gaire temps a aplaudir-les) hi ha l'humor surrealista: el que connecta personatges insòlits en un quadre aparentment normal. Per això, l'ós comparteix escenari amb aquests cinc personatges que són molt les mateixes cinc acròbates, amb unes monges futboleres o un personatge de paper que aporta el cor, la poesia, a aquesta cadena de gags i acrobàcies. El treball s'ha construït durant vàries setmanes en el que, a part de les idees preconcebudes com la de posar-hi una Miley Cyrus (!), s'ha alimentat a partir de la pregunta de "I si ho féssim...?"

És un plaer comprovar com el joc de les cinc noies les diverteix, complementant-se. Cada una d'elles té el seu moment amb l'aparell acrobàtic titular (trapezi volant,  màstil, clown, verticals, llençament de ganivets, corda, bicicleta acrobàtica, parlar al revés!) però mai estan del tot soles. L'espai es canviant. Els sacs (o coixins o núvols de cotó...)  són un quadre capriciós, com les volves de neu dins d'un recipient amb escultura turística. Tot hi és per a atrapar l'atenció de l'espectador i per fer-lo somriure, a voltes amb l'excés. Potser hi ha algun gag que s'allarga massa i que refreda la festa de la platea però, en general, totes cinc aguanten prou bé l'aire clownesc, limitant-se en les gesticulacions i enfocant molt bé les intencions de cada moment. 

No s'hi ha buscat profunditat, si no humor. Guillem Albà ha traslladat al circ la broma de "Marabunta". No s'hi ha buscat profunditat, sí, poesia. La música de Clara Peya  (amb la veu de Mariona Castillo que és tot un regal) acompanya vistosament la majoria dels instants i també pica l'ullet a l'emotivitat en un quadre molt puntual, que és màgic, evocant al seu tendre  "Trau". Indispensable un punt de cotó fluix enmig de tant gag i acrobàcia disparatada. El batec tendre conjuga molt bé amb la broma desbarrada, sense manies ni límits. en això, aquest espectacle té molt de circ: "Garbuix" no accepta cap frontera (ni tant sols la lingüística!)

L'enllaç a Youtube no està disponible.