Un dia em vaig creuar amb una dona que es deia Inês. No en tenia prou amb mirar-la, havia d’apropar-m’hi. Immediatament vaig començar a reconèixer-me en ella. Fou dins els seus ulls, dins el seu rostre, dins una xarxa energètica, que vaig aprendre a percebre’m. Vaig deixar el meu paper d’observador i vaig començar a viure amb aquest ésser de carn i ossos. No en tenia prou amb capturar-la, necessitava empassar-me-la. La meva principal intenció és fer-la emergir, convertir-la en una pregunta, donar-li un escenari. Com puc trobar el sentit de la seva existència dins meu i fer que el seu immens cos guaridor habiti el meu cos minúscul? Vull que el públic visqui la meva experiència: que es confronti amb algú totalment estrany, absolutament desconegut i inexplorat. Així com és ella, Inês em sembla essencial amb tot el que carrega: des del seu objectiu insolent de ser una celebritat fins a les restes d’alegria, malícia, tristesa i vergonya que la fan ballar.
Encara no hi ha crítiques publicades