Kabarete

Circ

informació obra


Sinopsi:

Ni plomes, ni lluentons, ni music-hall, ni cabarets... Barcelona, que fins a la dècada dels anys trenta del segle passat i la Guerra Civil va competir amb París com a capital de la nit canalla, amb el Paral·lel com a grandiós epicentre, fa anys que va quedar desplomada, esmorteïda, apagada, potser gris... Però, des del mític Xino ha arribat una heroïna disposada a donar la volta a la truita, trencant els ous que faci falta i, si cal, algun més: ella és la Lluentons del Xino, una dona que enlluerna amb la seva gràcia, la seva picardia i els seus llustrins i que ha decidit recuperar la tradició i muntar un kabarete. Sí, no ens hem equivocat: kabarete, amb la k d’okupació. Podeu imaginar el perquè!

La Lluentons, com que és del Xino i té una certa edat, va poder mamar d’aquells cabarets que, a l’estil del Moulin Rouge, envaïen el Paral·lel amb acrobàcies, màgia, música, humor i unes vedets que, a més de pits, cuixes, cames i plomes, lluïen gràcia i desimboltura, sabien fer una mica de tot, i tot una mica malament, i enamoraven el públic masculí i engelosien el femení. I tot allò que la Lluentons va xuclar com si fos conyac o absenta, ho ha reciclat en aquest kabarete mig okupat, per al qual s’ha buscat un mestre de cerimònies ajudant i en pràctiques que fa equilibris amb els malabars perquè els ganivets no li ploguin a sobre.

Equilibrisme, humor, teatre, música, circ, mim... De tot hi ha en aquest kabarete que cada nit és diferent, perquè cada nit està habitat per artistes diferents. Ja sabeu com és això de l’okupació.

Encara no hi ha crítiques publicades