Los hijos de las nubes

Teatre

informació obra


Companyia:
Abiosis Teatro
Autoria:
Lola Blasco
Direcció:
Julián Fuentes Reta
Intèrprets:
Miquel Insua, Borja Maestre, Delia Vime
Il·luminació:
Jesús Almendro
Sinopsi:

"Los hijos de las nubes" és una obra que tracta sobre els exiliats, sobre els nòmades. "Los hijos de las nubes" és el nom que se li dóna als nòmades beduins que, com els bíblics Adam i Eva, o el propi Moisès, caminen constantment buscant aigua i els medis necessaris per a la seva supervivència en el desert. Ja sigui perque ha sigut expulsat del Paradís o perque el Paradís els ha sigut promés. Partint d'una experiència personal, relata el conflicte en el qual està inmers el poble sahrauí i la relació d'aquest conflicte amb el passat inmediat d'Espanya. "Los hijos de las nubes" és una forma de fer batalla, és una forma d'estar en batalla a través de la poesia, del teatre.

Crítica: Los hijos de las nubes

12/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Polo

"Fem servir el teatre per parlar de coses urgents", diu Julián Fuentes, director de Los hijos de las nubes, de la companyia madrilenya Abiosis Teatre. "Ens agradaria posar-nos amb un shakespeare o amb un txékhov , però ens trobem que sempre hi ha coses urgents de les que parlar, ens ho demana el sentit que ha de tenir el teatre". Miquel Insua, Borja Maestre i Delia Vime relaten en primera persona, a través d'un viatge a Algèria, el conflicte del poble sahrauí i la responsabilitat que ha tingut en aquest l'Espanya de la tan "admirada" Transició espanyola. "No és una opinió, és un relat", avança Fuentes. Un relat descarnat, metafòric, intens i molt exigent que denuncia la situació dels fills dels núvols (com es coneix als beduïns nòmades del desert) i com des d'aquí els donem l'esquena. "Com collons pot haver-hi turisme, a Tindouf!", es queixa un dels personatges. Ens trobem entre gent culta a la qual s'està tirant terra a sobre... "A Espanya hi ha morts per desenterrar, però en el Sàhara s'està enterrant a generacions senceres en vida" , critica el director de l'obra.

Lola Blasco, autora del text, va viatjar a Tindouf en plena primavera àrab i va viure com s'obrien esperances llibertat per al poble sahrauí. Amb referències a la cultura clàssica i a la tradició oral dels pobles del desert i amb necessàries dosis de ficció (això és teatre, no ho oblidem) posa en evidència una problemàtica sense aspecte de resolució. "Teatre d'urgència", el defineix.