Mgogoro

informació obra



Autor:
Matias Feldman, Carol Lòpez, Jaume Policarpo i Rosa Mª Sardà
Intèrprets:
Cristina Cervià, David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes
Companyia:
Mentidera teatre
Ajudant de direcció:
David Marcé
Direcció:
Carol lópez i Rosa Mª Sardà
Escenografia:
Judith Torres
Vestuari:
Judith Torres
Producció:
Mentidera Teatre, El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt-Girona
Sinopsi:

“…Estan a punt de viure cinc experiències Mgogoro.

Tots i cadascun de vostès son còmplices de l’univers Mgogoro, potser no en són conscients o no en volen ser, però tots esteu a Mgogoro. Hem detectat molts casos Mgogoro però avui només els n’hi mostrarem cinc.

Durant l’espectacle no vagin per lliure, no surtin del camí marcat, no improvisin, no tinguin iniciativa…nosaltres ho farem per vostès…”

Volem compartir amb l’espectador una proposta íntima, propera, tenyida d’humor i ironia i que circula per situacions fàcils de reconèixer avui en dia.

No els assegurem la comprensió total de l’espectacle, però sempre poden repetir la setmana vinent.

Quatre personatges, quatre persones diferents que s’han unit per explicar al món la seva experiència MGOGORO.

MGOGORO és tot: és l’abraçada que et manca, el petó a la galta que et falta, l’empenta a les teves il·lusions, el lloc on recolzar-te, l’orella que t’escolta, la cama que et fa caminar… Només has de venir i deixar-te emportar per les teves emocions. MGOGORO un cant a la vida, un cant a l’optimisme, un cant a… un cant.

Crítica: Mgogoro

01/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per César López Rosell

El públic espera pacient que li donin accés als espais on es desenvoluparà l’espectacle Mgogoro . El Gaudí, d’acord amb una fórmula de teatre de proximitat cada vegada més estesa, ha hagut d’habilitar tots els seus racons per desenvolupar les cinc històries d’aquest projecte de la companyia Mentidera Teatre. Els espectadors estan dividits en dos grups i seguint la bandereta del guia que els correspongui arribaran fins a la seva localitat. Tant pot ser el costat esquerre com el dret del local habitual, el hall , la sala petita o el passadís on hi ha els lavabos.
 Qualsevol àrea és bona per donar vida a aquesta proposta íntima que planteja qüestions amb les quals és molt fàcil identificar-se. El subtítol del muntatge – Una altra manera d’afrontar la crisi – ja diu per on van els trets. Els relats de Matías Feldman, Carol López, Jaume Policarpo i Rosa Maria Sardà incideixen, barrejant ironia i drama, en les situacions de quotidianitat que tots patim. Cristina Cervià, David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes posen el seu talent al servei d’aquests aguts monòlegs, en els quals a vegades al públic li toca interactuar. 
Els intèrprets demostren que és possible posar en marxa, en època de retallades i abandonament institucional, projectes que poden trobar el seu marc en espais domèstics i reduïts, on a més poden exhibir un més intens i detallista exercici actoral. Temes com el contrast entre la societat del benestar i les seves relacions amb el Tercer Món, les hipoteques, la caricaturització d’una endevina amb solucions per a tot que atén al telèfon la trucada d’un suïcida mentre li va donant el biberó al seu fill o la situació de la dona maltractada apareixen abans d’arribar a la hilarant retransmissió del programa de comiat d’«un any horrible». Les presentadores –entre elles un David Planas caracteritzat de dona– aprofiten el programa per llançar els seus dards contra l’incompliment a Catalunya, amb l’excusa de la crisi, dels drets laborals i socials elementals. Recomanable.