Per què fer-ho com sempre ho hem fet? Per què no donar la volta a la truita del teatre i trencar els ous fora de la paella?
Qui ha dit que necessitem un escenari? Qui ha dit que no podem fer teatre en llocs on ningú pensaria que es pot fer teatre? I per què només gaudir d’una història d’una hora si podríem gaudir de tres històries de 20 minuts? Tres i en tres llocs diferents?
Prepareu-vos, perquè aquí res no serà com esteu acostumats. Res d’arribar, seure a la vostra butaca i esperar que els actors pugin a l’escenari. No. Aquí no hi ha escenari. I no estareu quiets. Haureu de trobar un “no-escenari” on us explicaran una història, on sereu testimonis d’un tros de vida. I s’acabarà. I haureu de marxar. I buscar. I trobar el següent. I conèixer una altra història en un altre lloc on tampoc no hi ha escenari. I tornar a voltar fins a arribar a la tercera.
Un tres en un del teatre amb tres històries sense escenari.
Encara no hi ha crítiques publicades