Propòsit per a l'any nou (miniteatre)

informació obra



Autor:
Carlos Atanes, Eva Arias, Marc Angelet, Lluc Ubach, Alejandra Castelló i Diego Fornell, Virgínia Sánchez, Juan Frendsa, Ferran Sikó
Direcció:
Carlos Atanes, Marc Torrecillas, Marc Angelet, Lluc Ubach, Alejandra Castelló i Diego Fornell, Virgínia Sánchez, Juan Frendsa, Toni-Lluís Reyes
Sinopsi:

Miniteatres és un nou espai que convida a veure peces curtes de teatre en espais de petites dimensions per a un aforament molt reduït. La programació canvia cada mes. Aquest gener el punt comú és Propósitos y despropósitos de Año Nuevo.

Es presenten Romance bizarro, CeroSinceros, El coach, La ballena jorobada, No me toques el Whatssapp que me conozco, Àngel caigut, Al dia siguiente i Golpe a golpe y verso a verso.

Crítica: Propòsit per a l'any nou (miniteatre)

24/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Dos tastos del miniteatre del mes que compta com a tema els propòsitys i despropòsits de l'any nou.

Romance bizarro. Els actors Virginia Sánchez i Manel Solàs presenten un despropòsit divertit i, efectivament, amb regust vulgar. Un home adult i una jove es troben en espais foscos i proven de recuperar les persones estimades amb un sexe desesperat. De fons, un atemptat en un casament que ha provocat una sagnia, temps enrere. Hi ha en l'escena el principi d'una sòrdida trobada sexual però que demana un nou acord. La mà del sogre és la clau (que no s'ha de desevetllar en aquest text)  per la qual la noia segueix interessada en les trobades furtives. p`recisament, la companyia francesa Tro-Héol juga amb una peripècia semblant (però en comptes de sexe, hi ha una diverida violència) a La mano. Un carnisser perd la mà i li posen la d'un antic assassí, que ha estat executat. Aquesta mà, amb el temps anirà recordant la seva ànsia de sang i mirarà d'atacar aquell que el manté viu. Tornem al Miniteatre. L'obra ressona com a guió de curtmetratge, amb un final tant imprevisible com impossible, però que sorprèn, l'audiència.

El coach. Els actors Sergi Vallès i Dafnis Balduz interpreten una teòrica sessió de professional i client. El primer és un egòlatra, que s'enganya a sí mateix amb un discurs zen, que en realitat és buit. L'altre, d'entrada és un home que arriba amb un propòsit de vida (tampoc es pot desvetllar per no matar la sorpresa). La paciència per a practicar en uns exercicis alliberadors , que el situen en un divertit ridícul, s'escurça ràpidament. Irònicament, la peça fa una denúncia dels nous engalipadors de tota la vida (ara no venen ungüents meravellosos, en tenen prou amb el discurs envolvent per arrencar els quartos de la clientela).  Si aquest assesor d'emocions tingués un punt creïble, d'útil, la peça tindria major recorregut: presentar-lo, d'entrada, com a caricatura és graciós però escapça tota possibilitat d'empatitzar ambg ell (com sí que es fa amb aquest client, que no sap com afrontar tants exercicis surrealistes).