Shopping and Fucking

Teatre

informació obra


Companyia:
Ferran Vilajosana-Oriol Rovira
Autoria:
Mark Ravenhill
Traducció:
Oriol Rovira
Direcció:
Oriol Rovira
Intèrprets:
Clara Lago, David Marcé, Ferran Vilajosana, Mingo Ràfols, Quim Àvila
Ajudantia de direcció:
Guillem Fernández
Escenografia:
LaCol
Vestuari:
LaCol
Il·luminació:
Isidro Ortiz
So:
Blai Barba
Caracterització:
Anna Álvarez
Sinopsi:

El Mark està enganxat a l’heroïna. Comparteix pis amb el Robbie, el seu novio, i la Lulu. Amb l’argument de que necessita ingressar a una clínica per fer un tractament per desenganxar-se de l’addicció, el Mark els abandona. El Robbie comença a traficar amb èxtasis però a la primera nit regala totes les pastilles. Ell i la Lulu es veuen immersos en una situació econòmica desesperada. El Mark torna a casa amb el Gary, el seu nou novio, un noi que es prostitueix. El Robbie, en veure que li pot treure diners, li ofereix jugar a un joc que els portarà als racons més foscos dels seus desitjos.

Shopping & Fucking és el primer projecte de la companyia creada per Ferran Vilajosana i Oriol Rovira. L’elecció d’aquesta obra, peça cabdal del teatre de text contemporani dels últims vint anys, neix de la voluntat de fer un teatre modern i actual, i acostar-lo a tot tipus de públic. Tot i que Mark Ravenhill gaudeix d’una gran projecció internacional, aquesta obra és poc coneguda al nostre país.


Crítica: Shopping and Fucking

22/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Com que les comparacions es fan inevitables, el 'Shopping & Fucking' de Thomas Ostermeier era molt més cruel, sanguinolent i horripilant. Per fugir-ne per cames, vaja. El d'Oriol Rovira és més discret. La imaginació hi fa més que no pas els efectes violents que es queden pràcticament en la paraula. La penombra d'algunes escenes —totes molt breus en l'estil Ravenhill— ho deixa en un pla de contemplació visual gairebé d'assaig sense escàndol. Et poden dir que, atenent la sodomia d'un joc de rol, es penetrarà un xicot amb una navalla a la regatera del pompis, però els espectadors ni en veuran la navalla, ni el rastre, ni la sang. Es fa difícil, doncs, pensar que algú es pot sentir ferit en la seva sensibilitat i, si en fuig, és perquè l'hora i tres quarts del muntatge potser se li fa una mica llarga i repetitiva. Poderós cavaller, el senyor diner!, que deia aquell. Aquesta és una de les claus amagades de 'Shopping & Fucking'. En el fons, Mark Ravenhill i també Oriol Rovira opten per uns personatges adolescents perduts en l'abisme que els han deixat com a herència els grans, però agafats encara a un cert infantilisme no abandonat per por a perdre-ho tot.