Tango

Teatre

informació obra


Companyia:
Zircó Producciones (Com. Valenciana)
Autoria:
Manuel Molins
Direcció:
Manuel Molins
Intèrprets:
Marina Vinyals, Luis M. Romaguera, Paco Alegre
Ajudantia de direcció:
Miguel A. Cantero
Il·luminació:
Luis Crespo
Escenografia:
Luis Crespo
Vestuari:
Pascual Peris
Vídeo:
Iván Arbildua
Coreografia:
Salvador Peiro
Sinopsi:

Marta, una dona madura molt atractiva, abandona el seu marit, Tomás, poderós banquer i polític. No suporta la vida de doble moral i corrupteles. Una nit de Sant Joan, a una discoteca de la costa mediterrània, coneix el jove Marc.

A partir d'això, es desenvolupa una trama sorprenent on la música, el tango, la intriga, l'amor, el mar i la màgia de la nit de Sant Joan tenen un protagonisme de gran volada poètica. Una historia de personatges, actors, sentiments i denuncia. Però sobretot és la història d'una dona a la recerca de la seva llibertat.

Aquesta obra participa en la IV edició del cicle Complicitats que programa el Tantarantana amb teatres i companyies d'arreu de l'estat. 

Crítica: Tango

23/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Manuel Pérez i Muñoz

Melodrama en estat pur. Això és el que trobarem, sense embuts ni subterfugis intel·lectuals, en aquesta peça del sempre interessant dramaturg Manuel Molins, que a més també dirigeix el muntatge. La música ens arriba d'acompanyament i motiu insistent amb el tango de Kurt Weill Youkali i el drama el posa la història d'una dona madura que mira de fugir d'una vida hipòcrita i superficial creada al voltant del seu matrimoni amb un ric banquer i polític. La redescoberta de l'amor a través d'un jove galant i les traves que la protagonista enfronta a l'hora de fugir del seu passat marquen una trama carregada d'altes dosis de passió i pinzellades de novel·la rosa.

Tot i datar de 1983, els elements principals del text han resistit bé l'envit del temps, sobretot el que envolta el poder i el seus mecanismes de duplicitat moral. Altres recursos dramàtics de la peça, com la recurrent melodia de tango o les referències a la màgica nit de Sant Joan on transcorre l'acció, satisfan també les exigències de l'escaient clima romàntic.

A nivell d'interpretació, Marina Viñals arriba al to i actua com a transmissora del compendi de frustracions i desitjos del personatge, aixecant el component emocional d'una obra que, si bé és cert, no és la més brillant de l'autor sí complaurà els espectadors que busquin una refrescant dosi de romanticisme en l'ensopida cartellera barcelonina d'estiu.