Tu digues que l'estimes

informació obra



Companyia:
Cia .APUNTATEATRE
Dramatúrgia:
Ivan Campillo
Direcció:
Ivan Campillo
Intèrprets:
Ivan Campillo, Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Raül Tortosa
Ajudant de direcció:
Miquel Àngel Parra
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Il·luminació:
Roger Blasco
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Elena Ballester
Sinopsi:

Tu digues que l’estimes és la història d’una parella que és a punt de casar-se… I d’una parella que és a punt de separar-se… I d’un amant jove i atractiu… I d’una infidelitat descoberta… I d’una infidelitat per descobrir… En definitiva, és una comèdia fresca i divertida sobre el món de la parella, on tot un joc d’embolics ens porten a un final sorprenent. Però també és una reflexió sobre les relacions d’amor i d’amistat, que ens ofereix una solució infalible: sempre que tinguis un problema amb la teva parella, “tu digues que l’estimes”.

Tu digues que l’estimes es va estrenar al Teatre Gaudí de Barcelona el 3 d’agost. La previsió inicial era estar dos mesos en cartellera, però després de l’èxit de públic i crítica, l’espectacle s’ha prorrogat dos cops i segueix en cartellera.

Crítica: Tu digues que l'estimes

27/02/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Pregunta: ¿Quin espectacle teatral, amb els temps que corren, ha acumulat recentment més de 20.000 espectadors en una sala petita? Resposta: 'Tu digues que l'estimes'. I és que el bon criteri dels espectadors no va mai errat. I ara que aquesta comèdia amb rampells finals de thriller ha reprorrogat de nou a la mateixa sala on va néixer, la cosa ja roda sola, amb el rodatge que camí del mig any de funcions comporta per als seus intèrprets, i el ritme no defalleix en cap moment i la reacció dels espectadors és espontània i agraïda, amb aplaudiments fins i tot en segons quines foscos d'escenes d'enmig de la representació, un fet gairebé insòlit en teatre actual.

Ho diré d'entrada: 'Tu digues que l'estimes', d'Ivan Campillo, autor que també treballa en l'obra com a actor, és una comèdia que té tots els ingredients no només perquè continuï convocant públic al TGB aquesta tercera temporada sinó perquè més endavant sigui exportada. I amb això no vull dir que l'obra necessiti una sala més gran sinó que pot ser traduïda i, encara més, no tan sols per al teatre de boulevard de qualitat europeu sinó fins i tot, amb els retocs i ajustos de guió que calgui, per a una adaptació cinematogràfica.

Si ens quedem amb la sinopsi, parella casada de fa deu anys que trontolla amb fracàs de feina i el refugi del marit a la universitat, parella a punt de casar-se emparentada amb la nova burgesia empresarial per la branca de la filla de papà i personatge intermedi que s'interposa entre els quatre des del seu lloc de feina de monitor de fitness, pot semblar que la trama estigui donada i beneïda des del bon començament.  Però no és així perquè el mèrit de l'obra és que va eixamplant el seu ventall d'embolics amb un recargolament de creuament de parelles i de personatges que fa que, dins d'una mateixa obra, n'hi hagi, almenys mitja dotzena. (...)